Què ha de tenir un bon matinal?
Actualitat i rigor però també entreteniment i continguts que interessin l’audiència. De fet, la clau de l’èxit és tenir olfacte i detectar quin interès té l’oient en cada moment. I això ho aconsegueixo posant-me al seu lloc i preguntant-me què és el què més em vindria de gust escoltar a mi.
Explica que a Ràdio 4 hi ha la il·lusió que hi havia hagut a Rac-1 al principi. És així?
RTVE vol potenciar Ràdio 4 i ha posat en marxa el canal 2Cat. Aquest objectiu ha calat entre la gent de la casa perquè això fa il·lusió, una il·lusió que al seu dia vaig poder copsar a Rac-1 i Catalunya Ràdio. Quan començaven aquests projectes érem una família i volíem fer ràdio de tu a tu amb ganes de fer coses diferents. Aquesta il·lusió, ara, només la copso a Ràdio 4. Per això volem fer una sacsejada a la ràdio amb una nova aposta i em proposo captar oients que en el seu dia van ser meus per portar-los a Ràdio 4.
Ho percep, ja?
Vam començar fa sis setmanes i això no és ràpid ni fàcil però la gent que tasta el programa s’hi enganxa i qui el sent un dia, repeteix. A ‘El Matí de Ràdio 4’ intento no avorrir, ni passar-me una hora parlant del mateix i per això barrejo continguts i això fa que no sigui gens tediós. Mira, l’altre dia em va escriure un oient de Camprodon explicant-me que estava enganxat al programa i tinc missatges de mares de treballadors de TVE que hem diuen que abans escoltaven en Basté i que des que han provat el Freixes han canviat. Però insisteixo, l’EGM no és tant ràpid com voldríem a vegades perquè això també implica canviar d’hàbits.
Es tracta de que tothom hi trobi el seu propi espai als seus matins, no?
Sí, Al programa hi tinc un xef, el Cesc Sansalvadó, lo Pau de Ponts, un nutricionista… Potser hi haurà un oient que no li agradarà la cuina però que li encantarà escoltar lo Pau de Ponts o l’Alfred Rodríguez Picó, que també intervé al programa. I per mi això és clau i fa que ningú canviï de ràdio. En definitiva es tracta de barrejar continguts i de no fer ni entrevistes ni temes eterns. I, sobretot, això sí, fer-ho amb rigor per seduir l’audiència per un tema o per un altre.
Vostè ha fet de tot a la ràdio. És més de nit o de dia?
Jo sóc nocturn i com diuen a Lleida sóc un xut però el ‘prime time’ a la ràdio és al matí. L’únic problema que tinc és quan sona el despertador però un cop em llevo ja està solucionat. Fer aquesta franja horària a la ràdio, de fet, és un luxe.
Escolta el carrer a l’hora de fer ràdio o de modular el programa cap un costat o un altre?
Totalment. Nosaltres treballem per l’audiència i volem saber què agrada més o el que no agrada tant. Perquè al capdavall volem fer un programa d’èxit i treballem per la gent que ens escolta cada dia. Des d’aquest punt de vista copsar la seva opinió és bàsic per poder avançar.
És més de Basté o d’Ustrell?
De’n Clapés… Me’n recordo d’un dia que estava fent el programa i va dir: “Qui passi per la Diagonal per davant de la ràdio que toqui el clàxon ara mateix! I en van ser un munt!”. De fet, va aconseguir el lideratge al desembre del 2005 havent començat al setembre.
La ràdio generalista té clar que Catalunya no s’acaba a la Panadella?
Jo sí que ho tinc clar… Però tampoc no tinc clar si tothom ho percep igual que jo. Quan el 2017 feia ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ amb la Roser Perera no vaig dubtar gens a l’hora de ressaltar els titulars més destacats de Lleida, l’Ebre, Tarragona i Girona o del Pirineu. I a Ràdio 4 també ho tinc molt clar això. Algú pot dir que la majoria de gent viu a Barcelona (i és cert) però també ho és que molta gent que viu a la capital ve de Lleida, de l’Ebre o Girona. I per mi aquest punt de partida és fonamental. Fer una ràdio centralista no tindria cap mena de sentit.
A part de la ràdio i la televisió ha provat mai la premsa escrita?
Sí, de fet vaig estar a El Nacional.cat i el Pepe Antich em va convèncer per portar El Caso, on vam arribar a tenir un milió d’usuaris únics l’any. A Lleida, on vaig treballar amb gent com l’Ignasi Calvo, vaig ser corresponsal d’El Mundo i a Barcelona havia estat a l’Agència EFE fent entrevistes en català. Ara bé. Des que amb 16 anys vaig començar a Ràdio Balaguer el que he fet més és ràdio, a més de televisió, és clar.
Què hi va aprendre a Ràdio Balaguer?
Hi vaig aprendre molt. Tenia 16 anys i era el més jove de tots. En aquella època Ràdio Balaguer tenia una audiència brutal i una gran cobertura també. Fixa’t que entrava fins a Lleida ciutat com un tro. Allí hi vaig aprendre de tot perquè toques moltes tecles en una ràdio municipal. Des d’Informatius a programes passant per la ràdio fórmula. T’arremangues per tot i puc dir que va ser una escola brutal. No oblidaré mai que va ser la meva primera oportunitat en aquest món.
Ràdio Balaguer fa 40 anys però vostès també estan d’aniversari, no?
Sí, sí. Ràdio 4 va ser la primera ràdio en català ara fa mig segle i a més és la que disposa d’una millor cobertura en català a tot el país.
Trobar a faltar Os de Balaguer?
Molt… Jo no renunciaré mai als meus orígens i Os (perquè nosaltres diem Os) és el meu punt de partida i també el meu punt de retorn. Al poble hi tinc els amics de la infància i puc dir que tenir arrels de poble m’ha ajudat molt en la meva professió al món de la ràdio. Trobar el to proper que vull transmetre als meus programes és gràcies a ser d’Os.
