Afganistan tanca una setmana infernal després del terratrèmol més mortífer en 30 anys, que ha causat 2.200 morts i ha exposat les fractures d’una nació que vivia al límit, un govern sense experiència, una població atrapada per crisis superposades i una comunitat internacional que no sap com ajudar.
Més de 260.000 nens s’han vist afectats pel sisme, i uns 280 han quedat sense els seus pares, en una catàstrofe que ja suma més de i 6.700 cases destruïdes.
Una primera avaluació als llogarets devastats va confirmar que les dones i els nens constitueixen la majoria de les víctimes, tant dels ferits com dels morts. La raó, segons les anàlisis, és una conseqüència directa de l’“apartheid de gènere” del règim dels talibans, que les confina a les seves vulnerables cases de tova, convertint-les en trampes mortals.
Per a les supervivents, l’accés a l’atenció mèdica és una altra catàstrofe, bloquejat per la prohibició de ser tractades per metges homes i l’escassetat de personal sanitari femení, una crisi creada per la prohibició talibana que les dones estudiïn medicina.
Aquesta disparitat s’explica per barreres culturals i religioses profundament arrelades a les zones rurals de l’Afganistan, que els edictes talibans han exacerbat. En aquestes comunitats conservadores, el contacte físic entre una dona i un home que no sigui el seu parent proper (mahram) es considera una violació greu de l’honor familiar. Aquesta norma és tan estricta que moltes famílies prefereixen que una dona pateixi a casa amb una ferida greu abans que exposar-la a ser examinada per un metge home, el què explica per què moltes víctimes mai no arriben als hospitals.
El terratrèmol va colpejar una nació on gairebé 23 milions de persones ja necessitaven ajuda humanitària per sobreviure. La catàstrofe es va veure agreujada per l’arribada de gairebé dos milions de retornats de l’Iran i el Pakistan el 2025, molts dels quals es van assentar a les mateixes províncies que ara estan devastades.
El desastre també ha aniquilat els limitats mitjans de vida de les dones rurals, com la sastreria o la cria d’animals. Per a més de 11.600 dones embarassades a la zona, la falta d’atenció materna s’ha convertit en una amenaça mortal. La resposta humanitària depèn de les treballadores afganeses, les úniques que poden arribar a les dones afectades. Tot i això, la seva feina està constantment amenaçada pels mateixos edictes que les fan indispensables.
Sessió: No iniciada
