El ple del Tribunal Constitucional ha denegat aixecar l’ordre de detenció contra l’expresident Carles Puigdemont, segons ha confirmat l’ACN. També ha rebutjat suspendre les ordres de detenció contra els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. El tribunal ha rebutjat les mesures cautelars. Així, tots tres mantenen vigent l’ordre de detenció nacional que pesa contra ells en cas que retornessin a l’estat espanyol. El passat mes de juny el TC va avalar, per 6 vots a 4, la pràctica totalitat de la llei d’amnistia i va concloure que és legítima. Davant d’aquest pronunciament, tant Puigdemont com la resta d’encausats van presentar un recurs d’empara davant del TC.
El recurs d’empara es dirigia contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar la llei d’amnistia. Puigdemont també havia sol·licitat l’aixecament cautelar de l’ordre de detenció que pesa contra ell.
El Tribunal Constitucional ha recordat que la suspensió dels actes impugnats en un recurs d’empara és “una excepció” a la regla general de la seva executivitat i que, per aquest motiu, la possibilitat d’acordar-la s’ha d’interpretar de manera restrictiva. Aquest caràcter restrictiu, afegeix, és encara més exigent quan la mesura cautelar “interfereix en l’activitat jurisdiccional de la instància” corresponent, com passa quan afecta un procediment judicial encara obert.
A més, ha sostingut a la seva doctrina la rellevància que s’ha d’atorgar a la presumpció de validesa dels actes dels poders públics i al principi d’eficàcia de les resolucions judicials, que conformen “un interès constitucionalment protegit”.
En aquesta línia, ha subratllat igualment que quan l’objecte de les resolucions recorregudes en empara condiciona la viabilitat de la mesura cautelar, “accedir al seu atorgament equivaldria a una resolució anticipada del fons del recurs d’empara”.
Els magistrats han avisat que accedir a la suspensió sol·licitada produiria un menyscapte de l’interès general, ja que hi ha un procés penal obert i referit a fets provisionalment qualificats com a delictes greus. En aquest sentit, han valorat la protecció d’interessos vinculats a l’eficàcia de la jurisdicció penal i a la investigació de les conductes imputades ha de prevaler sobre el perjudici al·legat pels recurrents en relació amb l’exercici dels drets fonamentals.
D’altra banda, han manifestat que accedir a la suspensió equivaldria a una resolució anticipada del fons del recurs d’empara i exigiria efectuar un judici previ sobre l’aplicabilitat de llei d’amnistia per als recurrents.
Un dels magistrats ha anunciat la formulació de vot particular.
