L’estiu és una època de poques notícies. Els periodistes vivim dels remakes i de les anomenades serpents d’estiu. Enguany, a Lleida, no hem tingut, per ara, cap serpent que ens permeti animar el panorama informatiu. El cas de les cagades a les piscines municipals no han despertat prou alarma ni per part de les autoritats ni tampoc per part de la gent. Simplement, no interessen. El misteri és un dels ingredients que ha de tenir una serpent d’estiu. Recordo que a l’estiu de 1998 em va donar per parlar del tamarro. Al Pirineu de Lleida havia començat a circular la farfolla d’anar a caçar el tamarro, sense que ningú sabés ben bé quina mena d’ésser viu era el tamarro. El tema tenia, però, els ingredients per donar vida a l’interès informatiu que va decaure un cop arribada la tardor. Vet aquí, tanmateix, que uns anys més tard, el 2003, es van localitzar a Sant Romà d’Abella, a la Conca Dellà, Pallars Jussà, uns fòssils de tamarro, un troodontid (un teròpode petit, semblant a un ocell (plumit i bíped) del Cretaci superior) i la seva espècie és Tamarro insperatus. La troballa es va fer en dipòsits de la Formació Talarn / Grup Tremp i es va descriure formalment el 2021. Allò que en principi només estava alimentat com una serpent d’estiu ha esdevingut una important troballa sobre la fauna que habitava Catalunya en temps remots. Aquest estiu alimentarem la imaginació informativa amb fonaments científics. Avui visitarem l’Espai Mammuthus de la Canonja, el centre d’interpretació del Jaciment Arqueològic del Barranc de la Boella. Qui sap si no descobrirem algun afer entre el tamarro i el mamut.
Sessió: No iniciada
