La magistrada del Tribunal Suprem Susana Polo, instructora del ‘cas Tsunami’, va acordar el sobreseïment provisional i arxivament de la causa en què s’investiga per terrorisme l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg.
En una interlocutòria, notificada ahir, la jutgessa explica que pren aquesta decisió després de la resolució de la sala penal de l’Audiència Nacional que dilluns va declarar invàlides les diligències acordades pel magistrat Manuel García-Castellón, des de finals de juliol del 2021 per haver dictat fora de termini la pròrroga de la causa.
Aquest pronunciament de la sala va originar que el magistrat instructor arxivés posteriorment el procediment respecte a les deu persones investigades a l’Audiència Nacional. La magistrada assenyala que abans del 29 de juliol de 2021, que és el límit temporal per haver realitzat diligències d’investigació, segons l’acordat per l’Audiència Nacional, “no es va dur a terme cap investigació de la causa determinant de la participació dels investigats en els fets que se li imputen, com es desprèn de la interlocutòria d’arxivament dictada per l’instructor”.
AGUIRRE, PER LLIURE
Per contra, el magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va rebutjar ahir aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Artur Mas i la resta d’investigats en la peça separada que ell mateix va obrir del ‘cas Volhov’ per traïció i malversació. Alhora, va enviar una exposició al Suprem perquè assumeixi la causa, tenint en compte que Puigdemont i Francesc de Dalmases, un altre dels investigats, són diputats al Parlament i per tant aforats. En la seva exposició, Aguirre afegeix a la causa el delicte de pertinença a organització criminal.
Aguirre demana al Suprem que assumeixi aquesta peça separada tot i que només dos dels 11 investigats són aforats. A més de Puigdemont i Dalmases, els investigats són Artur Mas, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Jordi Sardà, Natàlia Boronat, Zeus Borrell, Miquel Casals, Carles Porta, Aleksander Dmitrenko, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye. Els atribueix a tots ells els delictes de traïció, malversació i pertinença a organització criminal.
“L’esforç rus va ser dirigit a la manipulació de les autoritats polítiques i de la població a fi d’influir directament en la societat catalana i aconseguir que es produís una escissió voluntària de la Unió Europea, mitjançant la Declaració Unilateral d’Independència. Això hauria obligat els polítics catalans a llençar-se als braços del recent amic rus com a mesura per impedir el caos econòmic i social, donat el conegut i greu problema de dèficit públic que tenia i té Catalunya”, argumenta el magistrat.
Pel que fa a la malversació, argumenta que “es va realitzar com a mitjà per a la comissió del delicte de traïció”. “Si hagués triomfat s’hauria produït la secessió d’una part del territori espanyol, de tal manera que com diu el Tribunal Suprem hauria afectat, encara que fos en grau de mera temptativa, a la Renta Nacional Bruta Estatal, i per tant, al pressupost comunitari”.
Puigdemont creu que era “lawfare’ de manual”
Puigdemont es va mostrar “sorprès” que García-Castellón hagi comès “un error tan estúpid”. “Sabien que l’acusació era delirant, per això els importava poc, i menys si eren ells els qui podien fer-ho descarrilar quan els convingués”, va dir.
Marta Rovira es planteja ser dissabte a Catalunya
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, podria tornar a Catalunya després de més de 6 anys a l’exili aquest dissabte per participar presencialment a l’assemblea de dones del partit.
L’Audiència planeja una prejudicial en el cas del CDR
L’Audiència Nacional fa el primer pas per plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE sobre l’amnistia als CDR investigats per terrorisme del ‘cas Judes’.
El TSJC veu amnistiable l’organització de l’1-O
El TSJC veu amnistiables Jové, Salvadó i Garriga per prevaricació, desobediència i malversació, però Vox demana una prejudicial.
