“La imatge és horrible”. El dany és “irreparable”. Un cop “terrible”. La gestió que ha fet el Suprem del cas de l’impost de les hipoteques ha convulsionat a la Justícia i ha fet créixer la preocupació de jutges i fiscals per l’impacte que pot tenir sobre el seu prestigi.
Magistrats del Suprem, del Constitucional, de l’Audiència Nacional, jutges d’audiències provincials, fiscals, advocats i representants d’associacions consultats per Efe coincideixen, amb matisos, en la seva inquietud i malestar pel que ha passat.
Perquè la successió d’esdeveniments a la Sala Tercera (la del contenciós-Admninistrativo) del Suprem en relació amb l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) en la signatura d’hipoteques ha agreujat un discurs que cala amb certa facilitat i freqüència en la ciutadania : que els jutges no són independents.
Plou sobre mullat. Un informe d’aquest any de la Comissió Europea situa els espanyols com els sisens més crítics de la UE amb la independència dels seus tribunals i jutges. Un 49% diu que el nivell a Espanya és “molt” o “bastant” dolent. Per darrere només queden Hongria, Eslovàquia, Bulgària, Itàlia i Eslovènia.
El CIS no fa un monogràfic sobre Justícia des de 2011, quan el 48% dels enquestats va dir que funcionava malament o molt malament i un altre 28% va optar pel “regular”.
A això se sumen les recomanacions en què insisteix el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa i que Espanya no atén, bona part d’elles relatives als parlamentaris, però també al sistema d’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Aquest és el context en què s’ha produït el debat sobre l’impost de les hipoteques al Suprem, que ha conclòs amb la decisió d’una Sala dividida (15 a 13) que siguin els clients els que assumeixin el seu pagament.
“La imatge és horrible. És una opinió pràcticament unànime en la carrera judicial, en els xats en els quals estic, les associacions …”, lamenta un magistrat de l’Audiència Nacional.