El Servei d’Atenció i Suport a les Persones Afectades pel Terrorisme (SASPAT) tornarà a funcionar els primers mesos de 2026. Ho ha explicat la consellera d’Interior, Núria Parlon, que ha indicat que s’oferirà una finestreta única per acompanyar les persones que ho necessitin i alhora es treballarà per localitzar els 500 afectats per atemptats ocorreguts a Catalunya que es calcula que encara no han rebut suport. Ho farà de la mà d’entitats de víctimes referents al territori com la ja dissolta Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Les associacions han celebrat la notícia, tot i mostrar-se crítiques amb la “passivitat” que l’administració ha mantingut en els darrers anys i criticar la tardança.
La reobertura del servei dona resposta a les reiterades demandes d’entitats com la UAVAT i l’Associació 17-A, volem saber la veritat. Parlon ha fet aquest anunci a la cloenda d’una jornada sobre terrorisme que s’ha celebrat al Departament d’Interior, en què han intervingut experts de diferents àmbits i familiars de víctimes.
La consellera ha explicat que el servei tindrà una “nova dimensió” que s’ajustarà a les necessitats i demandes que les associacions de víctimes han traslladat a Interior. Ha dit que començarà a caminar els primers mesos de 2026 i que “actuarà com a finestreta única”. Segons ha manifestat, la voluntat de la conselleria “no és duplicar un servei” sinó oferir un espai on les persones víctimes es puguin adreçar.
Així mateix, ha assenyalat que es treballarà de forma “coordinada i fluida” amb les associacions de víctimes referents a Catalunya i es donarà continuïtat a la “feina ingent” iniciada per la UAVAT en l’àmbit de la reparació. En aquesta línia, ha dit que un dels objectius que s’han marcat Interior és el de localitzar les prop de 500 persones que han estat afectades per atemptats a Catalunya i que encara no han rebut el suport que els correspon.
“Volem actuar de manera proactiva i que nosaltres puguem interaccionar amb elles i les puguem acompanyar en les seves diferents necessitats casuístiques i també, sobretot, en la tasca de sensibilització que hem de fer”, ha remarcat Parlon que ha dit que després d’establir un primer contacte amb aquests ciutadans se’ls podrà derivar als recursos que necessitin: “Això des del Departament d’Interior ho podem fer amb certa comoditat en el sentit que som el departament que fa l’atenció en els moments més difícils a la població, que és quan es gestionen les emergències”, ha assegurat.
Inicialment, el servei estarà integrat per una persona que donarà suport administratiu, una psicòloga i una jurista. Parlon ha dit que els recursos seran “limitats però suficients” i ha explicat que s’ha prioritzat la seva posada en marxa per davant de la seva mida perquè “no es volia dilatar més en el temps”. En aquesta línia ha comentat que “potser no és la millor oficina, però és l’oficina que hi haurà per començar a fer aquesta feina”.
L’eina estarà ubicada a la seu d’Interior i penjarà del Gabinet de Polítiques Transversals i tindrà com a responsable la cap d’aquest, Alba Alfageme. Parlon també ha detallat que per impulsar el nou servei el departament s’ha inspirat en el servei que ofereix el Servei Català de Trànsit per atendre les víctimes de sinistres. “És una experiència que ha funcionat molt bé i que permet donar continuïtat en l’atenció d’aquestes persones, fer un seguiment de la seva situació, de les seves necessitats, d’aquest acompanyament”, ha comentat la consellera.
Alhora, ha dit que s’incidirà en la sensibilització, programant al llarg de l’any tota una sèrie d’activitats, com ara xerrades en els centres educatius o esportius, i sessions per a joves.
Les víctimes lamenten la tardança
A la jornada també hi ha participat Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Ha recordat que Catalunya té 100 morts i 1.400 ferits per atemptats i ha lamentat “l’abandonament de l’administració” en els darrers anys. L’expert ha demanat que el nou servei “busqui les víctimes i no les oblidi” i ha manifestat que l’acompanyament i el suport a les víctimes “es podia haver fet millor de totes totes”. De la mateixa forma, ha aprofitat la jornada per reclamar una llei catalana per a víctimes de terrorisme, similar a la que tenen d’altres comunitats, i un protocol d’actuació real i coordinat.
Per la seva banda, Javier Martínez, president de l’Associació 17-A, volem saber la veritat i pare del nen de 3 anys que va morir atropellat a la Rambla de Barcelona, s’ha mostrat esperançat amb la posada en marxa del nou servei. Amb tot ha lamentat que a les víctimes els ha faltat “humanitat”. “La societat no ha sabut actuar adequadament davant la duresa del càstig que hem rebut”, ha considerat. Per altra banda, Martínez ha criticat la islamofòbia, però ha demanat que s’investigui els imams de les mesquites. També ha reclamat major prevenció a les escoles i que s’aclareixin les incerteses dels atemptats de la Rambla.
L’acte també ha comptat amb la presència de la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals del Departament d’Interior i Seguretat Pública, Alba Alfageme, que ha lamentat que “la societat sovint recorda els fets, però dissortadament oblida els processos i, en moltes ocasions, també les persones”. Així, ha indicat que el nou servei “neix amb la voluntat de posar les víctimes al centre, d’oferir una atenció personalitzada, empàtica, coordinada i transversal”.
Jihadisme persistent i domèstic
Un dels especialistes que han participat en la jornada d’aquest divendres ha estat Manuel Torres, catedràtic de Ciència Política de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla, qui ha manifestat que el terrorisme jihadista continua sent “una amenaça persistent”. Ha assegurat que “encara que fa temps que se’n parla poc, això no significa que hagi desaparegut”. El professor ha recordat que la societat tendeix a vincular la importància d’un problema amb la seva presència mediàtica, però ha advertit que “el fet que el focus informatiu s’hagi desplaçat no vol dir que el risc hagi minvat”. Així, ha remarcat que el fenomen es manté després de tres dècades entre nosaltres: “No hem estat capaços encara d’arraconar-lo fins al punt de convertir-lo en un problema residual”, ha valorat.
El catedràtic ha subratllat que, segons dades d’Europol, Espanya apareix per primera vegada com el país europeu amb més detencions relacionades amb el terrorisme jihadista. Des del seu punt de vista, aquest fet revela que l’activitat d’aquestes xarxes no s’ha aturat i que el sistema antiterrorista actual ha assolit una maduresa ha permès evitar atemptats recurrents. Amb tot, ha avisat que organitzacions com Estat Islàmic o Al-Qaida, encara conserven la seva capacitat d’inspirar nous radicals.
En la seva anàlisi, Torres ha destacat un canvi profund en el perfil dels implicats: “Ara ja difícilment podem parlar de terrorisme internacional. És un terrorisme endogen, domèstic”, ha apuntat. En aquest sentit, ha dit que gairebé la meitat dels detinguts tenen nacionalitat espanyola i que molts d’ells són joves de segona o tercera generació de famílies musulmanes. El catedràtic ha alertat que “els radicals són cada cop més joves” i que la presència de menors en activitats jihadistes “ja no és anecdòtica”. De cara al futur, ha defensat que la clau està en la cooperació internacional, l’actualització legislativa i la gestió penitenciària. També ha destacat la importància de mantenir l’aliança amb països com el Marroc i d’integrar les víctimes en la resposta institucional.
Procés de radicalització
Per la seva banda, Anna Teixidor, periodista especialitzada en terrorisme jihadista, ha explicat que el procés de radicalització és complex i no respon a un únic patró. En el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ha recordat que els joves procedien de Ripoll i ha expressat la sorpresa compartida: “Era una localitat petita on mai hauríem pensat que podia passar una cosa així”, ha assegurat. Tot i admetre que alguns dels joves provenien de famílies vulnerables, ha recordat que d’altres tenien feines estables i una vida aparentment normal. “No hi havia indicadors clars de marginalitat o pobresa”, assenyala. El que sí hi havia, segons Teixidor, era una crisi d’identitat: molts “no sabien si eren catalans o marroquins” el que va fer que acabessin trobant en l’islam la seva única pàtria. Aquest buit identitari, ha dit Teixidor, va ser aprofitat per l’imam Abdelbaki es Satty.
Ha subratllat que el 2014, amb la proclamació del califat a Síria i l’Iraq, molts joves europeus, i també de Catalunya, van sentir-se interpel·lats. Ha afirmat que les xarxes socials van amplificar el missatge i van crear “una bombolla d’informació” en què només circulaven missatges religiosos i polítics extremistes. Ha assegurat que en els xats trobats als dispositius dels terroristes, es va detectar una sensació compartida d’humiliació. Aquesta percepció de greuge col·lectiu es va transformar en el combustible emocional que Satty va aprofitar per oferir als joves una “una identitat forta i heroica” i fer-los sentir defensors de l’islam.
Teixidor ha afegit que Catalunya continua afrontant reptes similars, tot i els avanços en prevenció. Ha indicat que hi ha una desena de persones monitorades de manera permanent pels Mossos per risc de radicalització i que el 2024 es van identificar 206 alertes. Ha considerat que els plans de prevenció, a escoles, presons i entitats religioses, poden evitar que les coses vagin a més, però ha avisat que “no és gens fàcil revertir aquests processos”. Segons la periodista, el califat territorial ha desaparegut, però “encara existeix un califat sentimental”.
Anem tard per prevenir el terrorisme
Per la seva banda, Pol Castells, sergent en cap de la Unitat Central de Prevenció d’Extremismes Violents dels Mossos, ha expressat la seva preocupació per la situació actual: “Si volem prevenir el terrorisme, arribem una mica tard”. Des del seu punt de vista, la clau és actuar abans que el procés de radicalització arribi al seu punt crític: “Hem de posar el focus en els inicis, quan som a les primeres fases, quan encara podem fer prevenció primària”. Ha recordat que des de la Comissaria General d’Informació es treballa per comprendre i abordar el fenomen dels extremismes violents que poden manifestar-se de moltes formes: “Des de discursos d’odi o delictes d’odi, fins a arribar a la seva màxima expressió, que és el terrorisme”, ha dit.
El sergent ha posat l’accent en la importància de la formació i el treball en xarxa i ha explicat que des del 2015, els Mossos formen anualment uns 6.000 professionals de primera línia, entre mestres, treballadors socials, educadors o policies locals, a través del protocol de Prevenció d’Extremismes Violents. “Capacitem gent que està en contacte amb la societat, que pot veure els primers senyals, perquè puguin detectar conductes observables i sàpiguen què fer i a qui adreçar-se”, ha comentat Castells. En aquest sentit, ha defensat que la prevenció no pot ser exclusivament policial: “Si treballem sols, no podem prevenir res. Per això col·laborem amb Educació, Drets Socials, Justícia, la DGPPIA, serveis socials, esport i salut mental. Hem de fer una prevenció realment multiagència”, ha remarcat.
Sobre els 206 casos de radicalització detectats a Catalunya durant el 2014, ha afirmat que cadascun s’ha analitzat de manera individual per taules multiagència. També ha dit que la prevenció ha d’estendre’s a l’àmbit digital: “No només hem d’atacar l’espai físic, sinó també les xarxes socials. Avui el consum de propaganda i la socialització en línia són claus en molts processos de radicalització”.
Un sistema més humà i empàtic per ajudar les víctimes
Sara Bosch, psicòloga general sanitària i forense especialitzada en trauma, ha subratllat la importància d’una atenció integral i sensible a les víctimes del terrorisme que vagi més enllà de la prevenció i que tingui en compte tots els mecanismes de suport que necessiten al llarg del temps. “Tenim mecanismes interns per processar i metabolitzar l’impacte psicològic, però no sempre són suficients. Hi ha moments en què el dolor ens sobrepassa, i és aleshores quan parlem de dany psicològic”, ha detallat. Per això, ha insistit a diferenciar entre dolor i dany, i a reconèixer que un trastorn psicològic “és tan legítim com un dany físic, encara que no surti a les radiografies”. Segons Bosch, el problema és que el patiment psicològic sovint s’infravalora o es posa en dubte: “Encara avui hi ha qui pensa que les víctimes s’ho inventen, que exageren o que podrien estar millor si volguessin. I això és un estigma que fa molt de mal”.
La psicòloga ha denunciat també la revictimització institucional que pateixen moltes persones després d’un atemptat. Ha explicat que, un cop superat l’impacte inicial, les víctimes sovint es troben atrapades en un laberint de tràmits, valoracions mèdiques i decisions judicials contradictòries. Bosch ha considerat que aquest segon impacte és especialment dolorós perquè ve del bàndol dels bons, d’aquells que haurien de protegir i reparar: “Quan una víctima em diu que el terrorista li va fer mal, però que el mal més profund li arriba d’aquells que l’havien d’ajudar, entens el trencament de confiança que això suposa”, ha relatat la professional que ha afegit que això cognitivament és devastador.
Per això, Bosch ha reclamat un sistema més humà, més àgil i empàtic, que posi les víctimes al centre i no les obligui a demostrar una vegada i una altra el seu patiment. “Hem de recordar-los que som els bons, que som aquí per reparar, no per fer més mal”, ha afirmat. També ha insistit que l’acompanyament ha de ser continuat, perquè el trauma “no desapareix amb una indemnització ni amb un homenatge”.
