Tres anys després dels primers casos de Covid-19, Catalunya té diagnosticades més de 14.000 persones amb covid persistent, és a dir persones que un cop han superat la malaltia encara pateixen alguns símptomes, com per exemple dificultats de memòria o d’atenció i fatiga mental o muscular. Amb l’objectiu d’estudiar les seqüeles cognitives, emocionals i funcionals de la malaltia, el 2021 es va impulsar el projecte Nautilus en el qual van formar part un total de 22 entitats, entre elles la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida, ubicada a l’Hospital Universitari de Santa Maria.
Arran aquest primer estudi, que a Lleida va estar coordinat per la psicòloga clínica i neuropsicòloga de l’Hospital Universitari de Santa Maria i investigadora de l’IRBLleida, Anna Carnes Vendrell, s’ha posat en marxa un nou projecte que torna a comptar amb la participació de l’hospital lleidatà. Aquest està impulsat pel Consorci Sanitari de Terrassa, que és l’encarregat de fer la part de rehabilitació cognitiva mitjançant realitat virtual immersiva, mentre que a Lleida s’ofereix la rehabilitació a domicili dels usuaris, segons explica Carnes. El projecte porta per títol RehabNautilus: Efectes de l’estimulació cognitiva i exercici físic en la cognició, emoció/conducta, funcionalitat i connectivitat cerebral de pacients amb Covid persistent i va començar a principis de novembre.
A Lleida, fins ara s’han estudiat 12 casos i l’objectiu és treballar sobre una mostra d’unes 40 persones. S’espera poder tenir el resultat de l’estudi a l’estiu. Carnes explica que s’ofereix als pacients una sèrie de recomanacions i pautes perquè puguin fer una estimulació cognitiva i física des de casa durant tres mesos, temps que dura el projecte. La psicòloga desgrana més detalls i comenta que també es fa una exploració neuropsicològica, una prova de moviments oculars i una analítica de sang, i també hi ha l’opció addicional de fer una ressonància magnètica que es fa a l’Hospital Clínic de Barcelona.
D’aquesta manera, s’analitzen una sèrie de paràmetres i marcadors a nivell biològic i cerebral i correlacionar-ho amb les dades de l’exploració neuropsicològica per determinar les persones que realment tenen seqüeles cognitives. Sobre els símptomes dels pacients, Carnes explica que a nivell cognitiu tenen dificultats de memòria, d’atenció i en les funcions executives, que són aquelles que es refereixen a la capacitat per resoldre problemes o prendre decisions i fer tasques complexes. A banda, també presenten fatiga física, falta d’aire o dolor muscular generalitzat.
Carnes diu que amb els estudis han conclòs que “els pacients amb Covid persistent que es queixen de dèficits de memòria, no necessàriament són els que després estan més afectats a nivell cognitiu”. Comenta que les persones amb dificultats cognitives tenen una pitjor percepció de la seva qualitat del son i consideren que aquesta ha empitjorat amb el Covid, i que això també repercuteix cognitivament i fa que puguin tenir més alteracions en algunes àrees específiques de la memòria.
Persones de mitjana edat i amb feines qualificades, el perfil de malalt
El perfil de pacient amb Covid persistent acostuma a ser gent d’entre 35 i 60 anys i amb feines qualificades, mentre que per gènere està bastant repartit entre homes i dones, segons apunta Carnes, qui també afegeix que a causa de les seqüeles de la malaltia, els afectats “molts cops tenen dificultats, no s’han pogut incorporar i estan de baixa i amb processos d’incapacitació” per tornar a la feina, la qual cosa defineixen com una “situació desesperant pel fet de no poder fer vida normal tres anys després d’haver passat la malaltia”, diu Carnes.
