De vegades les aparences enganyen, per això quan el refranyer espanyol apunta que ‘el hábito no hace al monge’ es refereix a aquesta recomanació de no jutjar les persones pel seu aspecte extern, ja que no sempre l’exterior correspon a l’interior. En aquesta societat d’hipòcrites és molt comú etiquetar les persones pel que mostren i no pel que realment són, quan és evident que un senyor ben arreglat pot ser un autèntic ‘canalla’, mentre que un humil treballador, descurat i amb mal aspecte, potser és una magnífica persona.
Me’n refio menys d’aquells que van tan emperifollats que del ciutadà corrent. Per això, no utilitzo la corbata ni de pitet, ja que em sembla una peça extremadament ridícula. Del vestit nou de trinca, millor ni parlar-ne. Prefereixo mostrar-me tal com sóc, amb les meves grenyes i les meves reindicacions rockeres.
En aquest aspecte, la moda no existeix al meu diccionari, com tampoc en molts dels meus referents com aquest extraordinari guitarrista anomenat Rory Gallagher que mai es va tallar els cabells, perquè la seva música era per ser tocada amb els cabells llargs. Per això em rebenta que els aburgesats utilitzin expressions com “això és molt heavy”, quan aquests ‘pijos’ no saben ni qui és Iron Maiden i ni de bon tros Metallica.
Però com estem parlant de vestimenta, llanço la pregunta del milió: Quin és el nom del grup més reproduït a les samarretes de tanta gent sense saber ni tan sols una de les seves cançons? La resposta podria ser la dels Ramones. Si uns no anem de vestit, que altres tampoc portin peces de roba que no es mereixen, perquè el rock se sent amb el cor… Oh yeah!
