El retorn a Catalunya de presidents de la Generalitat exiliats o empresonats és una constant de la nostra història. Francesc Macià va tornar després de la dictadura de Primo de Rivera. Va rebre una gran acollida que va derivar en èxits electorals. Lluís Companys també va tenir una rebuda multitudinària després de ser empresonat pels fets d’octubre de 1934. En el seu discurs des del balcó del Palau de la Generalitat pronuncià la famosa frase: “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”. El darrer retorn d’un president exiliat va ser el de Josep Tarradellas després de la dictadura de Franco. Aquesta vegada, la frase per a la història va ser el famós “ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!”. Ara, la nostra atzarosa història està a punt de fornir un nou episodi de retornament. Però, en aquest cas, a diferència de Macià, Companys i Tarradellas, el regrés de Puigdemont no congrega una alegria unànime ni entre els mateixos independentistes. Aquesta diferència hauria de ser sospesada per Puigdemont. En les circumstàncies actuals, quina frase per a la història dirà?: “Que us bombin a tots?”. Li ha xafat Xavier Trias.
Sessió: No iniciada
