Ningú s’hauria imaginat mai que una pel·lícula de ciència-ficció es convertís en realitat com la que vam protagonitzar tots a partir de mitjans de març del 2020, un any que venia amb mal presagi.
El temps de tancament va donar molt de sí, des de posar en ordre la casa a escriure un llibre o llegir-ne uns quants, sense descartar escoltar més música per descobrir nous artistes. Tot això sempre sense oblidar fer una mica d’exercici, encara que sigués ballant. La música va quedar molt maltractada, ja que es van suspendre tots els concerts, si bé d’altres van veure l’oportunitat de promocionar els seus treballs via ‘streaming’ o fins i tot amb actuacions en viu des de la terrassa. Mentre uns músics aprofitaven la inspiració llançant himnes esperançadors, altres es van concentrar en futurs treballs. La societat va haver de conscienciar-se de la situació prenent forces per aguantar l’aïllament social.
En el cas de la nostra Redacció, el 20 de març es va estrenar el nou sistema de teletreball i la nova seu de Príncep de Viana va seguir oberta amb els anomenats ‘amos del calabós’, formats per qui subscriu l’article i el fotògraf Tony Alcántara –Toñito– que amb els corresponents permisos pels desplaçaments vam mantenir el tipus obrint les portes d’aquest rotatiu durant tot el període del confinament.
Van ser temps difícils, durs, però no exempts mai d’aquesta flama d’esperança a partir de l’abecedari de la crisi que començava per A d’aplaudiments que cada tarda ressonaven als carrers per agrair l’esforç del personal sanitari i acabava amb la Z de ‘zumba’ que podia ser també de ioga o meditació. La música va ser una arma excel·lent per al combat i de fet tothom va cantar un ‘Resistiré’ del Duo Dinámico que els més rockeros van canviar pel ‘Resistiré’ de Barón Rojo.
Una frase de Camilo José Cela: “El que resisteix… guanya” va servir d’inspiració per la cançó que van popularitzar Manolo de la Calva i Ramón Arcusa en col·laboració amb el periodista Carlos Toro per “arrodonir la lletra”. Aquest tema ha servit sempre com una mena de banda sonora davant de tot tipus de desgràcies. Per cert, recordo amb extrema enyorança que els vitorians Crazy Keys i els irlandesos Crow Black Chicken de la mà d’Ace Of Spades Producciones van ser al Cafè del Teatre el 7 març de 2020. Van ser els protagonistes del meu últim concert abans del tancament obligatori.
Uns mesos més tard, el primer concert a què vaig assistir va ser a l’aire lliure. Concretament al Molí de Tartareu, el 5 de juny de 2021, a la presentació de ‘Natura i Transformació’ del virtuós de la guitarra Josep-Manel Vega. Afortunadament, no hi ha mal que no s’esfumi amb el temps i després tot va tornar poc a poc a la normalitat, malgrat que tots estem d’acord que des que va passar això del Covid ja res no ha tornat a ser igual. Per això són molts els malpensats que tot va ser un tripijoc per tenir-nos a tots més controlats que mai. El cert és que el millor que podem fer és girar full i esperar que no ens torni a caure un altre càstig similar per més que ara siguin les inclemències meteorològiques les que estan fent de les seves. Siguem positius. Llarga vida… Oh yeah!
