El passat 30 de gener, el perruquer Pere Saiz abaixava definitivament la persiana del seu establiment de bellesa a l’avinguda de Madrid de Lleida, ciutat on ha comptat amb saló propi els darrers 36 anys. L’endemà, 1 de febrer, feia el mateix amb la seva perruqueria al seu poble natal, Organyà, negoci que va iniciar la seva mare i que ell ha continuat en solitari des de l’any 1995, pujant-hi tots els diumenges a pentinar i arreglar els veïns i veïnes del municipi i poblacions properes.
“He treballat tota la vida els set dies de la setmana. He pentinat tant, tant…”, explica el Pere Saiz. Arribat a l’edat de jubilació, va començar a madurar pels volts de Nadal la possibilitat de retirar-se professionalment i tancar així una vocació familiar de tres generacions que li ha estat innata des que era al bressol. “La meva vida sempre ha estat al voltant de la perruqueria. La meva mare ja em baixava de petit a la perruqueria, i allà estava, en una cuna, mentre ella pentinava les senyores”, explica.
Aquell ambient el va marcar tant que fins i tot va entretenir la seva infantesa, fent vaixells amb rul·los en una font propera a la perruqueria d’Organyà, ordenant caixes de rul·los i pinces i pentinant la melena d’una nina que la seva germana va guanyar en una tómbola. “Mentre els meus amics se n’anaven a jugar, jo anava a la perruqueria a ajudar ma mare perquè m’agradava, i als 14 o 15 anys ja rentava caps o feia anar l’assecador”, assegura.
El Pere és la tercera generació d’una família de l’Alt Urgell –entre Organyà i Cabó– dedicada a la perruqueria. La precursora va ser una germana de la seva padrina, la tieta Camila, qui l’any 1922 es va traslladar de Cabó a Barcelona, a casa d’uns tiets. Als matins els ajudava en la seva parada del mercat de Gràcia, i a les tardes va començar a fer de perruquera. Després d’uns anys d’aprenentatge, el 1928 va muntar el seu propi saló al número 317 del carrer Rosselló de Barcelona. El negoci li va funcionar tan bé que les seves germanes Mercè i Carmeta van baixar també des de Cabó a Barcelona per formar equip amb la Camila, que va obrir un segon local a l’avinguda Diagonal, 414. Fins i tot, la Carmeta va endegar el seu camí professional en solitari amb l’obertura, l’any 1934, d’una perruqueria al carrer Indústria de Barcelona.
“Vaig tenir l’oportunitat d’agafar les perruqueries de les meves tietes a Barcelona, però no ho vaig fer perquè ja en tenia prou amb les de Lleida, on sempre m’he trobat molt bé i suposava la meva expansió professional, i Organyà, que és on hi tinc el meu cor i on hi ha la meva essència. Per això m’he sacrificat tots els diumenges”, explica.
La mare del Pere Saiz, la Rosita, nascuda el 1928 a Organyà, es va instal·lar a Barcelona el 1953 per aprendre l’ofici de perruquera de la mà de les seves tietes Camila i Carmeta. Un cop apresa la tècnica, l’any 1955 va tornar a Organyà i va obrir el seu propi saló al carrer Major, reubicat l’any 1978 a la carretera, amb més visibilitat “Vaig passar moltíssimes hores a la perruqueria, observant i aprenent gairebé sense adonar-me’n”, diu el Pere, que va cursar BUP a la Seu d’Urgell. “Als matins treballava a la perruqueria del Josep Ardèvol i a les tardes anava a l’institut. I els caps de setmana tornava a Organyà per ajudar la mare al saló”, comenta.
Després de fer la mili a les Canàries, on treballava a les tardes en una perruqueria i estudiava COU a la nit en un institut, el Pere Saiz es va apuntar a la Caparrella per fer els exàmens per lliure per a ser perruquer. Amb el títol sota el braç, el 1982 va començar a treballar amb Eduard Mata,. “Em va marcar un abans i un després”, reconeix amb la perspectiva dels anys.
Tres anys més tard se’n va anar a Barcelona a treballar amb Llongueras amb la voluntat de continuar formant-se. L’obertura del primer saló de Llongueras al carrer Major de Lleida el va portar de nou cap a Ponent fins que el 1989, amb 28 anys, el Pere Saiz va fer el salt més important de la seva carrera: obrir el seu propi saló a Lleida, a l’antic edifici de l’Hotel Nacional, al carrer Major, on avui hi ha la Sitgetana.
Sis anys després, el 1995, traslladava el negoci a la segona planta de l’edifici Catalunya Center, a l’antic Cine Catalunya i avui seu del Zara, mentre impartia estilisme i perruqueria al Gremi de Perruquers de Lleida. I entremig, organitzant també una desfilada de perruques a partir d’una escultura de Xart a la desapareguda Sala Europa.
L’any 2005 tornava a evolucionar amb la compra d’un local de planta baixa a la Banqueta, en el qual ha gaudit de la seva professió fins a tancar, aquest 2026, una tradició familiar que es remunta a més d’uns segle enrere. “He pentinat molt, però ho tormaria a fer perquè la perruqueria és la meva vida. El meu objectiu era treballar de perruquer, fer coses modernes, però també conservar la clientela, crear un ambient familiar, perquè tenir un bon tracte amb les clientes és un aspecte fonamental de l’ofici”, conclou.
Han passat pocs dies des del tancament i el Pere Saiz enyora ja la vista de la Banqueta, el lloc que li recorda a París i on li hagués agradat organitzar una desfilada. “M’ha faltat temps perquè he treballat molt”, es lamenta.
Estris d’època que busquen lloc on ser exposats
El Pere Saiz conserva una gran quantitat de material de començaments del segle passat procedent de les perruqueries familiars de Barcelona. Aquests estris, que mostren l’evolució de l’ofici el darrer segle, busquen ara un lloc a Organyà o Cabó on el Pere Saiz els pugui exposar de manera permanent.
