El Pròxim Orient està a les portes d’una guerra regional just quan fa un any dels atacs de Hamàs a Israel, el 7 d’octubre del 2023.
Aquell dia el grup armat palestí va matar 1.200 persones i en va segrestar 240, de les quals un centenar encara són ostatges. Com a represàlia, Israel va iniciar una guerra a Gaza, va matar desenes de milers de civils i va desplaçar forçosament més d’1,9 milions de palestins.
A finals d’agost, el govern de Benjamin Netanyahu va ampliar les operacions militars contra Hezbollah al Líban i aquesta setmana ha desplegat tropes al sud del país. Davant d’aquesta agressió, l’Iran ha intensificat represàlies amb el llançament de míssils contra Israel, que ara amenaça amb un contraatac.
Lluny d’una solució pacífica al conflicte araboisraelià, el Pròxim Orient està immers en una escalada de violència un any després dels atacs de Hamàs. La reacció d’Israel ha estat denunciada per part de la comunitat internacional, però els Estats Units manté el suport al govern de Netanyahu alhora que pressiona, per ara sense èxit, per un alto el foc.
Mentrestant, el Tribunal Internacional de Justícia ha alertat del risc d’un genocidi a Gaza i reclama, també sense èxit, que Tel-Aviv faciliti l’ajuda humanitària i adopti “totes les mesures possibles per impedir el genocidi. El fiscal del Tribunal Penal Internacional, Karim Khan, ha demanat ordres d’arrest contra Netanyahu, membres del seu govern i líders de Hamàs, però els jutges encara no han decidit fer el pas. Fa més d’onze mesos que els tres mediadors (EUA, Egipte i Qatar) intenten desencallar un acord per un alto el foc entre Hamàs i Israel, fins ara lluny de l’èxit.
Sessió: No iniciada
