Si hem de fer cas dels grups de lectura que funcionen, dels llibres que han dut els reixos, i de l’activitat de llibreries i editorials, amb noves propostes incloses, sembla que molts s’han fet el propòsit de llegir força aquest any 2026. A les llistes de pendents tots tenim algun llibre que espera, o que ens agradaria rellegir o regalar. Els auguris no semblen pas dolents.
Ens passa, però, que som a Lleida i, si aprofundim una mica, el 2026 tampoc serà l’any per millorar el tristíssim dèficit de biblioteques que arrosseguem com un llast i que ens situa a la cua de Catalunya i més enllà.
El nostre país disposa d’un sistema de lectura pública prou estructurat, homologable als estàndards europeus i a les recomanacions internacionals. Com diu el manifest de la Biblioteca Pública d’UNESCO parlem d’un servei que ha de garantir l’accés a la cultura, a la informació i al desenvolupament social adaptant-se a les necessitats de la comunitat i dels individus de tota condició. Hem vist l’evolució d’aquestes centrals d’activitats, ben lluny dels antics magatzems de volums empolsinats. En molts pobles és l’element cultural fonamental, el més actiu i integrador.
Per això sap greu que la nostra ciutat sigui incapaç de complir el mandat d’un mapa de Lectura Pública que ja té anys on es plantegen uns paràmetres que molts altres territoris i municipis han superat amb ganes, però que aquí resten pendents. Aplicant els estàndards vigents, falten tres biblioteques públiques a la ciutat, grans i ben dotades. En tenim una, que fa de provincial, comarcal, local… i de tot, i una altra que no s’ajusta prou als requisits però que va funcionant a Pardinyes. És cert que al sistema públic s’hi poden comptar les universitàries, la de l’IEI i alguna altra, però allò que ens pertocaria és molt més i d’accés universal. Per solucionar-ho ens calen moltes coses. La primera, creure-hi. Aneu a Torrefarrera o a Alpicat …o a alguna de les comarcals. Mireu l’activitat que hi ha i imagineu-la al vostre barri… Quin canvi hi hauria! La segona, invertir-hi. És decebedor que en altres demarcacions les diputacions sustentin un sistema complet i aquí res, i també és exemplar que petits municipis que per llei (i nombre d’habitants) no hi estan obligats hagin treballat per aconseguir una biblioteca pública com cal i la mantinguin.
Llegir és un gran propòsit, però dotar-nos dels equipaments que ens toquen també.
