El projecte Vincles Alt Pirineu-Aran ha permès fer acompanyaments personalitzats a 205 persones grans, prioritzant els casos de risc greu i moderat i amb l’objectiu de contribuir a combatre el problema de la soledat no desitjada que pateix de forma més accentuada aquest segment de la població. Aquest és un dels resultats del programa, dut a terme entre els anys 2023 i 2025, i que s’han presentat aquest dijous a Sort. En aquest període, s’ha desplegat en 30 municipis que inclouen 271 nuclis poblacionals, els quals formen part d’un territori afectat per l’envelliment demogràfic, la dispersió i les dificultats d’accés als serveis. Així, s’han fet 393 accions comunitàries, 322 reunions de seguiment professional i 119 sessions de formació.
Els resultats de Vincles han permès “situar les comarques de muntanya al capdavant de la innovació social en l’abordatge de la soledat no desitjada de les persones grans”, segons han explicat els seus impulsors. Tot plegat ha estat possible amb la implementació d’un sistema d’informació Big Data; posat a disposició dels serveis socials i que analitza 40 indicadors de risc per detectar de manera precoç situacions de vulnerabilitat entre les persones de més de 55 anys. Gràcies a aquest sistema, s’han identificat 2.845 persones amb risc de soledat en 27 municipis, moltes de les quals no havien sigut identificades anteriorment.
La coordinadora del projecte Vincles Alt Pirineu-Aran, Marta Ortiz, ha explicat que el programa s’ha adaptat “a les peculiaritats territorials de cada comarca” obrint diversos processos participatius. D’aquesta manera, ha dit, han pogut anar aproximant-se a la gent gran i detectar les seves necessitats. A partir d’aquí, ha detallat que han posat en contacte algunes persones amb serveis i recursos socials ja existeixen i en d’altres s’ha fet un acompanyament més individualitzat, amb visites a domilici, obrint espais per fomentar la socialització.
Ortiz ha explicat que aquests espais serveixen per detectar necessitats, a la vegada que també permeten vincular les persones grans amb la resta de la comunitat. Tot plegat, en unes comarques on la manca de transport és un element que dificulta l’accés als serveis bàsics. La coordinadora del projecte Vincles també ha indicat que en aquesta part del territori hi ha “moltes llars unipersonals, una taxa molt elevada de sobreenvelliment”, factors que, ha continuat, provoquen que moltes persones “vinquin la soledat des del silenci”.
Un dels objectius del projecte és poder consolidar els espais de socialització, on s’estableixen ponts de confiança amb les activadores comunitàries que ajuden als usuaris del programa en aquesta tasca. De fet, ells mateixos els han manifestat la voluntat de continuar fent activitats, tenint en compte que la majoria de recursos d’aquest tipus es concentren en pobles amb més densitat de població. A més, Ortiz ha explicat que s’ha ressaltat “un dels principals actius que té la zona del Pirineu, que és la cultura comunitària, el bon veïnatge que sorgeix d’una forma natural, aquesta col·laboració i ajuda mútua”.
De fet, en els tres anys de durada del programa, més de 3.000 persones han participat en les activitats de Vincles, dutes a terme amb la voluntat de reforçar la cohesió social i redueir les situacions d’aïllament. En aquest sentit, segons un informe d’avaluació elaborat per la Càtedra d’Innovació Social de la Universitat de Lleida, el 85% de les persones acompanyades afirma que ha millorat el seu benestar emocional i social, un 78% ha fet noves relacions al seu municipi i un 87% voldria que el projecte tingui continuïtat.
En el marc del projecte s’han format i implicat 247 agents comunitaris (professionals de farmàcies, de comerços de proximitat, de cafeteries o de perruqueries, així com càrrecs electes dels ajuntaments, personal de les brigades municipals i altres agents) i 77 professionals socials i sanitaris, que actuen com a ‘antenes’ de proximitat i contribueixen a detectar i acompanyar casos, activant un protocol a través dels serveis socials quan és necessari.
Vincles està impulsat per la Fundació iSocial, els serveis socials dels sis territoris de l’Alt Pirineu i Aran, la Universitat de Lleida i entitats com ABD, Alba Jussà i Integra Pirineus. A més, ha comptat amb el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió, la Diputació de Lleida i la Fundació La Caixa, així com amb finançament dels fons Next Generation.
