L’Ajuntament del Pont de Suert ha aprovat una moció per a la instalació de la primera llamborda en record d’un deportat ribagorçà als camps nazis.Felicitat Gasa Nadal, veïna del Pont de Suert, tindrà la placa conmemorativa al número 3 de la plaça Mercadal de la capital ribagorçana, concretament a l’edifici conegut com a Casa Càndia, d’on era originària.
Aquesta moció forma part d’un projecte impulsat pel grup de recerca Memorial Democràtic Ribagorça que preten recuperar la memòria de tots els deportats de la comarca amb actes d’homenatge i reconeixement. La mateixa moció serà presentada en els altres ajuntaments de la comarca per a que es promoguin accions similars com la del Pont de Suert amb Felicitat Gasa Nadal.
El grup de recerca va proposar instalar les llambordes, també anomenades stolpersteine, seguint la idea que va començar a desenvolupar l’artista Günter Demnig a Alemanya l’any 1992 en homenatge als deportats nazis i que va portar a la resta del món a partir del 1993. La intenció del grup de recerca és que se n’instalin a tots els pobles de la comarca on es coneixen veïns deportats, i que sumen un total de cinc. Abanda de Felicitat Gasa Nadal del Pont de Suert, els altres deportats ribagorçans són Àngel Canut Pallàs de Vilaller, Josep Serrat Tremosa i Pere Peregort Martí de Boí i Josep Juanati Guillén de Durro.
La família d’aquest últim ha declinat que es coloqui la seva llamborda. Les llambordes o stolpersteine són cubs de formigó de 10 centìmetres coberts d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades de la persona víctima del nazisme i es coloquen de manera que el vianant s`aturi a llegir-ho, d’aqui que també rebin el nom de pedres de topada. Des de l’inici del projecte a Alemanya s’han instalat més de 120.000 llambordes en 31 països europeus.
Aquest projecte serveix també per unir en l’homenatge als supervivents i familiars dels morts als camps nazis. Des de l’any 2017 el Memorial Democràtic de Catalunya, adscrit al departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, coordina la colocació de les llambordes en col.laboraciò amb els ajuntaments i la Fundaciò Demnig.
Fins ara se n’han instalat unes 600 a tota Catalunya. A la comarca de l’Alta Ribagorça el grup de recerca Memorial Democràtic Ribagorçà insta als ajuntaments a que donin suport a les iniciatives per honorar la memòria dels deportats, instalin llambordes, convidin els familiars dels deportats als actes d’homenatge i reconeixement, i promoguin activitats de sensibilització en els centres educatius i ciutadania en general. Segons el cens de catalans i espanyols deportats als camps nazis gestionat pel Memorial Democràtic, es calcula que van ser un total de 9.000.
El grup de recerca Memorial Democràtic Ribagorça va celebrar l’octubre passat les primeres jornades sobre Deportats ribagorçans als camps nazis.
Felicitat Gasa Nadal
Felicitat Gasa Nadal va nèixer al Pont de Suert el dia de Nadal, 25 de desembre, de 1905 a l’antiga Fonda de Casa Càndia de la plaça Mercadal de la localitat, on s’allotjaven els seus pares, Jacint Gasa Tuco i Dolors Nadal Vidal, originaris de Rivert, al Pallars Jussà. Van arribar a la capital ribagorçana per la professiò del pare, que era mestre d’escola i que va exercir en diferents pobles del Pirineu.
Felicitat va tenir set germans: Hermenegildo, Maria, Josep, Alejandro, Jacinto, Assumpciò i Baltasar. Maria i Josep van morir a les poques setmanes de nèixer. Felicitat es va fer modista i es va casar amb Hermenegildo Porcar, fet pel qual en molta de la documentació es anomenada Felicitat Porcar.
El seu marit era de Barcelona i treballava a la central tèrmica d’Arfa, molt aprop d’Adrall, a l’Alt Urgell, població on vivien i on ell va ser alcalde durant uns anys. Hermenegildo Porcar va morir de malaltia el 1937. A l’acabar la Guerra Civil Felicitat i la seva família van exiliar-se a França i van ser empresonats en camps d’internament del sud de França, d’on van sortir establint-se posteriorment a la regió de la Gironda.
Després de l’esclat de la II Guerra Mundial Felicitat va implicar-se amb la resistència contra els nazis i amagava persones a la seva casa de Castillon. El 1943 va ser detinguda per la Gestapo i el 1994 va ser deportada al camp de Ravensbruck, on tenia el número de matrícula 39.297. Després va ser traslladada als camps de Neuengamme i Bergen Belsen on va treballar en la indústria de guerra alemanya.
Va ser alliberada el 14 d’abril de 1945 per les tropes britàniques. Va sortir amb una salut molt deteriorada, amb un cor molt cansat, com tots els supervivents. Felicitats era una persona de fortes conviccions, segons va manifestar en el llibre de testimonis de Neus Català, on assegura que van ser els seus ideals els que la van ajudar a resistir als camps nazis contra la fam, el fred i tot tipus de maltractaments físics i psicológics.
Un cop alliberada es va establir a Burdeus, on va militar al Partit Comunista Francés. L’any 1952 el Govern francés li atorga el títol de Deportada Resistent i fou homologada al grau de soldat de segona classe per la seva participació a la resistència.
Tot i que va ser autoritzada per tornar a Espanya i hi va venir per visitar els seus familiars, va continuar vivint a França en una casa de Preignac. Va morir a l’hospital de Langon l’11 de setembre del 2000 als 94 anys i està enterrada a Preignac.
