Sens dubte em quedo molt curt amb aquests dos adjectius. No pot ser que un president autonòmic, un any després d’una tragèdia amb desenes de morts, faci un discurs institucional per anunciar que aquest serà un dia per recordar i es limiti a dir com a gran autocrítica que “hi va haver coses que haurien d’haver funcionat millor”, quan va estar desaparegut sense complir les seves obligacions fent gala d’una irresponsabilitat infinita com a màxim dirigent d’una comunitat autònoma (cal recordar mil vegades més què vol dir ser un servidor públic?). Segueix parant la mà cada mes i mostra una cara més dura que el diamant, menyspreant les víctimes i els seus familiars acudint a un funeral sense ser-hi benvingut. Ens hem de lliurar com sigui d’aquests mandataris mentiders, egoistes, inútils i aprofitats que arriben a la política només per servir-se. Però si aquest pobre home sense escrúpols és culpable i no mostra cap intenció d’abandonar una feina per a la qual ha demostrat que no serveix, resulta que forma part d’un partit polític, els dirigents del qual han quedat també retratats per no fotre-li una puntada al cul al dia següent del despropòsit. Si les persones féssim anar allò que tenim al cap que es diu cervell, aquest home i el seu partit no tornarien a rebre un vot en unes quantes generacions. Però no serà així, perquè, com va dir l’escriptor valencià Manuel Vicent, “l’home és una breu aventura química sense sentit”.
Sessió: No iniciada
