El ple de la Paeria de Lleida ha aprovat la modificació inicial de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència que prohibeix portar elements que ocultin totalment el rostre, com el burca o el nicab. La proposta ha tirat endavant amb els vots de l’equip de govern del PSC i dels grups municipals Junts i Vox. El PSC ha defensat que la norma «no només limita conductes, sinó que protegeix les llibertats». Vox i Junts han celebrat que el text reculli la prohibició de portar burca i nicab a l’espai públic. Per contra, el PP hi ha votat en contra perquè considera que aquesta normativa no prohibeix aquests elements, «sinó que els permet i els regula». Tampoc hi ha donat suport ERC i el Comúdelleida que han criticat la visió «punitiva» del text.
El punt sobre la modificació de l’ordenança, que substitueix l’anterior del 2007, ha aclaparat bona part del debat plenari. El nou text ha tirat endavant sense sorpreses, ja que el grup municipal de Junts ja va avançar dimecres que hi votaria a favor –i n’assegurava així l’aprovació- i va supeditar-ne el suport a l’aprovació d’una moció per instal·lar lavabos i dutxes públiques.
La modificació inicial de la normativa ha rebut el suport de 16 dels 27 regidors del plenari: 9 de l’equip de govern del PSC, 5 de Junts i 2 de Vox. Per contra, els 5 del PP, els 5 d’ERC i la regidora del Comúdelleida hi han votat en contra.
L’ordenança preveu sancions per a actituds incíviques que oscil·len entre els 400 i els 3.000 euros i penalitza la reincidència. L’apartat que ha aixecat més debat del text, però, és l’article 12 que recull que queda prohibit dur qualsevol peça de roba, vestimenta o altra indumentària que oculti el rostre en espais públics. D’aquesta manera, segons la normativa portar elements com el burca o el nicab es considera una infracció lleu i preveu sancions entre 400 i 750 euros.
La regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón ha defensat que la norma, no només defineix sancions i n’ha defensat el «calat social» que «protegeix les persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, ha afegit que el text «diferencia una conducta derivada d’una situació de necessitat d’una estrictament incívica».
Entre les mesures que inclou la norma, Morón ha destacat que «reforcem la protecció de la dignitat davant de conductes discriminatòries, regulem l’ocultació total del rostre en caràcter general, actualitzem la regularització de la prostitució a l’espai públic, reforcem la mediació i la reparació, revisem els règims sancionadors d’aquesta i altres ordenances», entre altres.
Al seu torn, el cap de l’oposició i portaveu del PP, Xavi Palau, ha justificat el seu ‘no’ a la normativa perquè, a parer seu, la proposta «no prohibeix el burca, sinó que el permet i el regula», ja que l’article que en fa referència assenyala que la norma «no regeix en llocs de culte, en espais on sigui normal o habitual anar amb el rostre cobert en atenció als costums socials acceptats o quan es faci en exercici d’un dret fonamental d’acord amb la normativa vigent». Davant d’això, ha demanat que la prohibició sigui «sense excepcions ni manipulacions» i ha demanat a l’equip de govern que «deixi de fingir».
La portaveu del grup municipal d’ERC, Jordina Freixanet, ha qualificat la normativa «de profundament masclista» i també ha dit que «estigmatitza la pobresa» i té un caràcter punitiu. Sobre el burca, ha expressat que «a ningú li agrada el burca per allò que pugui representar», però ha afirmat que la solució no passa per sancionar, sinó per «protegir» les dones que el duen. «Marxarem a casa més tranquil·les si els hi fiquem 450 euros de sanció? Així els hi traurem l’opressió a aquestes dones?» ha preguntat al ple.
Al seu torn, el regidor de Junts Joan Ramon Castro ha explicat que el seu aval es deu a la «corresponsabilitat» i les negociacions que han fet que el govern incorpori bona part de les esmenes que havien presentat. Pel que fa a l’article 12 que regula la vestimenta, ha afirmat que des de la seva formació tenen «molt clara» la seva oposició a l’ús del burca i ha celebrat que l’article incorpori l’expressió «d’acord amb la normativa vigent», davant una eventual regulació estatal.
Vox també ha votat a favor del document i n’ha valorat el «treball seriós i contrastat» de la redacció, tot i que n’ha retret la «lentitud excessiva» per tramitar-lo. «Donem suport en particular a la prohibició d’ocultar el rostre i també agraïm que s’endureixin les situacions de reincidència», ha indicat la seva portaveu Glòria Rico, que ha matisat que el vot favorable no és «un xec en blanc» i ha demanat que la seva aplicació sigui efectiva «des del primer dia».
La regidora del Comúdelleida, Laura Bergés, ha criticat que la «visió punitiva» del document. Sobre l’ús el burca, ha demanat «treball real» amb les persones afectades. «Amb multes no ho arreglarem», ha indicat.
Abans que els regidors debatessin la modificació de la normativa, cinc entitats de la ciutat han intervingut al ple per exposar la seva opinió. El president de l’Associació Watani, Mourad El Boudouhi Amar, ha criticat que no era «el moment per votar l’article» per falta d’acord amb la comunitat que afecta, mentre que representants de l’Associació de Monitors i Educadors de Lleida vinculades a la comunitat musulmana han expressat el seu suport a la norma per afavorir que «les dones no siguin discriminades ni pel lloc de naixement, ni lloc d’origen ni les seves creences».
D’altra banda, Carme Bellet, en nom del grup Feminista de Ponent, ha valorat que la norma no actua ni posa el focus sobre la violència que pateixen les dones obligades a vestir d’una certa manera. «Actuar contra les dones no és actuar contra la violència», ha expressat.
Des de Fruita amb Justícia Social ha exposat que la norma «criminalitza» la pobresa i les persones amb risc d’exclusió social i ha demanat la retirada de diversos articles del text. «No es pot combatre l’aporofòbia amb mesures aporofòbiques», ha expressat la seva representant Bàrbara Primo. En nom de Càritas, Arrels i la Fundació Antisida, el rector Roger Torres ha dit que la normativa hauria de tenir una «mirada més humanista».
Larrosa defensa l’ordenança
En la valoració posterior del ple, l’alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa, ha defensat l’ordenança i ha assenyalat que durant el debat tots els grups polítics han «caigut en les seves pròpies contradiccions», ja que les posicions sobre el burca adoptades per alguns dels grups municipals no coincideixen amb l’opinió expressada pels líders dels partits que representen.
Larrosa ha defensat les competències de la paeria en la gestió de l’espai públic i ha remarcat que la norma vol «fer espais més segurs i empàtics» perquè tothom els pugui gaudir i participar-los. Sobre la prohibició de portar el rostre ocult, ha dit que cal explicar a les dones que duen burca que «no tenen l’obligació de sortir així al carrer i, a més, que han de participar activament de la dinàmica de la ciutat».
Expulsió del regidor de Vox per dir a Companys «genocida»
En el marc del ple, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa ha expulsat el regidor de Vox Josep Roca per referir-se al president Companys com a «genocida». El fet ha passat durant en el marc de la seva intervenció en una moció de Junts per impulsar lavabos públics, quan Roca ha retret al grup no haver-ho plantejat quan governava «amb els ‘podemitas’ i els hereus del genocida Companys».
Larrosa ha cridat fins a tres cops a l’ordre al regidor perquè retirés les seves paraules, però Roca, no només no s’hi ha negat, sinó que ha «reiterat» la seva posició els tres cops. Larrosa ha qualificat l’escena «d’inacceptable» i ha proposat als regidors d’organitzar una ofrena floral conjunta el pròxim 15 d’octubre, coincidint amb l’aniversari de l’afusellament del president, al monument que té dedicat al seu poble natal del Tarròs, a Tornabous (Urgell).
