El millor costum que he adoptat aquest any és el de caminar. Des de feia molts anys, era la meva assignatura pendent. Sabia que m’agradava caminar, però em faltava temps. O, potser també és cert, el temps lliure que tenia, no l’invertia en caminar.
Enguany, per indicació mèdica, i després de detectar-me una angina de pit, m’he pres més seriosament això de caminar, i més que un costum, s’ha convertit, per mi, en una bona distracció. Tan és així, que actualment ja faig caminades d’entre 10 i 20 kilòmetres, quatre dies a la setmana. Una cosa impensable, per a mi, només tres mesos enrere.
El que m’ha motivat fer aquestes caminades, més que la indicació mèdica, ha sigut el d’haver trobat trajectes adequats. L’horta de Lleida és un espai preciós per anar a caminar. I qui diu l’Horta de Lleida, en la immensa majoria de municipis de les terres lleidatanes hi ha camins i caminets, que creuen indrets que fan molt agradable la caminada.
Per primera vegada, en els meus 58 anys, he pogut veure, com cal, el naixement i evolució d’una primavera que, potser per l’hivern plujós que hem tingut, ha estat especialment florida. Les caminades diàries m’han permès gaudir de l’explosió primaveral que, per a molta gent, en la que m’incloc, m’havia anat perdent any rere any.
El dia després que em donessin l’alta a l’hospital Arnau, després que em fessin el cateterisme en una de les artèries, ja vaig començar a fer una primera caminadeta per comprovar si la pressió que notava en el cor i el cansament, que havia notat dies abans a causa de l’angina de pit, havien desaparegut. I així va ser. Així que vaig decidir fer caminades, seguint, primer. el camí que hi ha paral·lel al canal de Pinyana, des de Ciutat Jardí, fins a l’Arnau, i anar ampliant dia a dia la longitud de la caminada. Ampliant-la en el tram de camí paral·lel al canal que passa per darrere de Vila Montcada, el restaurant La Dolceta, l’antiga Farinera de Gualda, i seguir el tram de camí, que segueix paral·lel el canal de Pinyana, fins l’embassament que aquesta comunitat de regants té al costat de l’autovia A-2, tocant el terme de Torrefarrera. Després, és clar, has de fer la caminada per tornar cap a casa.
En un dia normal et pots creuar amb una desena de persones que caminen, corren o van en bicicleta, i que em donen la impressió que gaudeixen del trajecte des de fa molt més temps que jo. Amb la majoria ens saludem. I una minoria, no giren ni el cap tot i saludar-los. Però què hi farem.
Un altre trajecte en el que es pot gaudir d’una caminada agradable és seguir el Camí del Riu, en la partida de Rufea, que surt dels Instituts i que et porta fins l’ermita de Butsènit. Aquesta ruta coincideix amb la del Camí de Sant Jaume, i des d’aquí m’agradaria suggerir a l’Ajuntament de Lleida que fes les gestions pertinents per condicionar un tram, que no arriba als 500 metres d’aquest Camí de Sant Jaume, que segueix el Camí de Rufea, i que va dels Instituts fins la cruïlla amb el vial que porta cap al Camí del Riu.
En aquest tram de camí, on sovint hi circulen camions i tractors, els peregrins, vianants en general i ciclistes, es troben en una situació de cert perill, perquè tampoc el camí disposa d’un voral per poder-hi circular amb seguretat. En aquest sentit, proposo que es condicioni el costat esquerra del camí, que voreja el riu, en direcció Rufea, i que actualment està envaït de vegetació, que a més és pólvora per a incendis, per fer un carril que pugui ser compartit per vianants i ciclistes, tal i com es pot veure en les dues fotos que il·lustren aquest article. I més, tenint en compte, que es tracta d’un tram que forma part del Camí de Sant Jaume.
Tot plegat, per fer més agradable les caminades. Que a més de no contaminar, fan salut.
