La votació del dia 2 de desembre a la col·lectivitat número 11, la de Mollerussa, va deixar un missatge tant contundent com simbòlic: el projecte de modernització del canal d’Urgell s’ensorra a la mateixa casa on es cuina. En una sala de la Casa Canal que feia de quilòmetre zero del procés, el “no” es va imposar sense pal·liatius amb 387 vots, davant 60 partidaris del “sí” i 8 nuls. Una participació notable —455 vots d’un cens de 903 titulars— que converteix el rebuig en un 85% clar i incontrovertible.
Mollerussa se suma així a les col·lectivitats dels Alamús (15), Térmens (6) i la Fuliola (2) i Artesa de Lleida (18), on el “no” s’ha imposat de manera aclaparadora. L’únic “sí” fins ara és el de les Borges Blanques (19), i encara: només 47 votants d’un cens de 350. Tot plegat dibuixa un panorama en què el territori diu no mentre la direcció del Canal intenta mantenir el pols.
Sembla que Ros hauria buscat una sortida política, i hauria contactat amb Esquerra perquè presentés una moció al Parlament i li faci de flotador. Si la moció passa, tindran una excusa perfecta per parar les votacions sense haver d’assumir responsabilitats.
I en la sessió del Parlament del 4 de desembre va posar el focus sobre la modernització del Canal d’Urgell, un projecte que avança entre dubtes i resistències al territori. La Cambra va aprovar una moció que insta el Govern a ampliar els ajuts destinats als regants professionals i a facilitar-ne l’accés als regants no professionals, un col·lectiu que sovint inclou pagesos jubilats o arrendadors que continuen lligats a la terra. La iniciativa, presentada per ERC i pactada parcialment amb PSC i Junts, va rebre el suport de tots els grups, a excepció de la CUP, que es va abstenir, i de Vox, que només ho va fer en el punt referit als agricultors no professionals.
El text aprovat demana concretar les ajudes al moblament de les finques, explorar una nova línia de subvencions i incrementar els topalls dels ajuts existents. També reclama que les aportacions públiques destinades a la modernització “no s’hagin de retornar”, una exigència que molts regants consideren imprescindible davant l’escenari de costos que s’entreveu. La diputada republicana Montse Bergés va defensar que calen fórmules d’ajut “equitatives, sostenibles i compartides”, i va reclamar un traspàs directe de recursos de l’Estat a la Generalitat per finançar la xarxa principal. “Això voldria dir que aquestes inversions no anirien a càrrec dels regants i que els recursos no s’hauran de retornar”, va remarcar.
La votació de dijous es produeix enmig del procés que les vint col·lectivitats de regants han engegat per decidir si avalen o rebutgen el projecte de modernització. De moment, quatre de les cinc que han votat s’hi han posicionat en contra —Alamús, Térmens, Mollerussa i la Fuliola—, mentre que les Borges Blanques hi han donat suport per un marge molt ajustat. Les assemblees locals acumulen dubtes que es repeteixen: qui pagarà cada part del projecte, com es farà la concentració parcel·lària, quin serà el calendari real de les obres o quin ús tindrà l’aigua sobrant. En pobles com els Alamús, els assistents a les reunions —molts d’ells jubilats que conserven petites finques— expliquen que “falten detalls i sobra confusió”. En aquest context, el president de la Comunitat General de Regants del canal d’Urgell, Amadeu Ros, va valorar positivament la moció aprovada i va avançar que el Govern, en declaracions a l’ACN, i afegia que la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) presentaran aquesta setmana —presumiblement dimecres a Mollerussa— una ampliació d’ajuts que hauria de respondre bona part de les inquietuds actuals. Segons Ros, la proposta inclourà ajudes més àmplies per als regants professionals, la incorporació dels no professionals —que representen el 70% del cens—, la gratuïtat de les obres per portar l’aigua fins a peu de finca i un suport més clar al moblament interior de les finques. Davant d’aquest anunci imminent, la CGRCU es planteja ajornar de nou la votació definitiva del projecte, prevista inicialment per al 21 de desembre, fins a finals de febrer. Un marge addicional que pot permetre explicar millor els canvis i reduir l’oposició detectada.
La modernització del canal, un projecte que pot redibuixar el futur de la plana d’Urgell, avança així entre el debat polític i el pols de les assemblees locals. En un territori que encara conserva l’eco d’un sistema de regs centenari, la discussió ja no és només tècnica: és també una conversa sobre com vol viure i produir la pagesia de Ponent en les properes dècades.
Una cosa, però, ja és clara: la realitat és la de Mollerussa, no la dels PowerPoint. I la realitat diu que el territori no compra aquest projecte.
Veus dels regants asseguren que el que està passant no és fruit de la improvisació, sinó “d’una estratègia perfectament calculada” per part de l’equip d’Amadeu Ros. Segons denuncia, la Junta de Govern va voler arrencar novembre “amb tres col·lectivitats fàcils”, petites i tradicionalment favorables.
“Volien victòries ràpides per generar inèrcia”. Però el pla els ha explotat a les mans. Als Alamús ja van patir el primer daltabaix. El cop encara més dur va ser Térmens, col·lectivitat del responsable de la modernització. Havien mobilitzat el vot, havien trucat a tothom perquè guanyés el sí. I van sortir amb un 37% de sí i un 63% de no. Exactament el mateix percentatge que als Alamús.
“El projecte no el vol ningú que no visqui de la fruita”. Alguns regants són taxatius: “A les zones de fruita encara hi ha qui s’ho mira amb bons ulls. Però a la resta, això és ruïnós. Cap pagès d’extensius pot assumir aquest model. És una entrega total: de l’aigua, dels excedents i de la governança.” També critiquen el paper de la Junta de Govern, si el projecte no tira endavant creuen que haurien de dimitir, “només pensen en el seu interès particular, no en el dels regants”.
Sobre les jornades informatives a Miralcamp, el diagnòstic és igual de dur: “Et venen un paradís, però només expliquen les quatre coses maques. No expliquen els costos, ni les conseqüències. I després s’estranyen que la gent voti en contra. El resultat de Mollerussa és irrebatible, no hi ha excuses. A les mateixes instal·lacions de la Casa Canal, el projecte va rebre la bufetada més forta des que van començar les votacions. Un 13% de sí.
“El sector vol modernitzar, però no així”
Des de Manifest del Gran Urgell insisteixen que la plataforma no és contrària a la modernització: “Nosaltres volem modernitzar, i el conseller ho sap. Per això hi ha esmenes de totes les forces agràries. La Generalitat estava disposada a negociar. Però Ros no ha volgut escoltar ningú.” Conclou amb una reflexió dura: “Han volgut fer-ho a la seva manera. I aquest és el resultat. El sector ha parlat clar. La realitat és la de les urnes, no la dels despatxos.”
