La carta adreçada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell al president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tingut una resposta política efectiva. El Govern ha donat trasllat del contingut de la missiva al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que aquest divendres s’ha desplaçat a Mollerussa per mantenir una trobada de treball amb el conjunt d’alcaldies de la comarca.
La reunió, celebrada al Consell Comarcal del Pla d’Urgell, ha aplegat els representants municipals del territori, encapçalats pel president del Consell Comarcal, Carles Palau i Boté. L’objectiu ha estat traslladar de manera directa les principals necessitats del Pla d’Urgell i obrir canals estables de coordinació amb el Govern.
Durant la trobada s’ha exposat, amb dades i propostes concretes, la realitat del Pla d’Urgell: una comarca amb un pes demogràfic reduït però amb un paper estratègic clau en la producció alimentària, el regadiu i l’equilibri territorial del país. Un territori que aporta molt més del que representa en població i extensió, però que arrossega dèficits estructurals que cal abordar amb urgència i visió de país.
Tres reunions bilaterals com a resultat directe de la trobada
Fruit directe d’aquesta reunió, i del contingut de la carta adreçada al president de la Generalitat, s’han acordat tres reunions bilaterals específiques amb diferents àmbits del Govern, que marcaran l’agenda política del Pla d’Urgell en les properes setmanes.
En primer lloc, s’ha establert la celebració d’una reunió bilateral en matèria de salut, que s’articularà en dues fases: una trobada prèvia amb la Secretaria General de Salut i el Consell d’Alcaldies durant el mes de febrer, que ha de servir per preparar una reunió posterior amb la Conselleria de Salut a principis de març. L’objectiu és abordar de manera monogràfica la situació de l’atenció primària al Pla d’Urgell, les ràtios assistencials, la cobertura real dels consultoris locals i les condicions laborals dels professionals sanitaris, amb la voluntat d’avançar cap a un model adaptat a la realitat rural.
En segon lloc, s’ha acordat una reunió bilateral amb l’àmbit d’habitatge, per treballar solucions específiques davant una de les grans paradoxes del territori: un nombre elevat d’habitatges buits i, alhora, dificultats reals d’accés a l’habitatge per a joves, famílies i professionals essencials. En aquest marc, el Consell Comarcal ha tornat a posar sobre la taula la proposta de crear un instrument de préstecs per a la rehabilitació d’habitatges buits, complementari als programes ja existents, així com la necessitat de reforçar els recursos de l’oficina comarcal d’habitatge.
Finalment, s’ha sol·licitat una reunió bilateral amb l’àmbit d’educació per abordar qüestions clau que afecten directament l’equitat educativa al Pla d’Urgell. Entre les prioritats plantejades hi ha la necessitat de millorar el transport escolar per a l’alumnat de batxillerat i de cicles formatius, amb solucions específiques que garanteixin la igualtat d’accés als estudis post obligatoris independentment del municipi de residència. Així mateix, s’ha tornat a posar sobre la taula la proposta d’un pla pilot de menjador escolar gratuït, una iniciativa impulsada des de la comarca però que fins ara s’ha implementat en altres indrets del país.
Altres qüestions clau sobre la taula
Durant la reunió també s’han abordat altres qüestions rellevants per al territori, com el transport públic i el desplegament del transport a demanda, la petició d’alguns municipis d’estudiar nous baixadors ferroviaris en el marc de la futura empresa pública de Rodalies i la voluntat del Govern de desbloquejar la situació del Canal d’Urgell mitjançant un acord compartit amb els actors implicats.
Des del Consell Comarcal del Pla d’Urgell es valora positivament que el contingut de la carta enviada al president hagi tingut una traducció política concreta, amb calendaris de treball i interlocutors definits. Tal com s’ha expressat durant la trobada, “no es tractava només de ser escoltats, sinó d’obrir camins reals de treball”.
El Consell Comarcal ha deixat clar que vol ser part activa de la solució, i que més enllà de les reclamacions necessàries per denunciar els greuges, aporta dades, propostes i voluntat de cooperació institucional.
