Unes 200 persones es van manifestar ahir a la tarda a la plaça dels Oms de la Seu d’Urgell en defensa del dret a l’habitatge. La mobilització suma el Pirineu a l’onada de protestes que aquests dies es viuen arreu del país, després que sindicats i moviments pro habitatge hagin anunciat una vaga general per al pròxim 11 de novembre. Hi van participar representants de Pirineu Viu, dels sindicats d’habitatge de l’Alt Urgell, dels dos Pallars i d’Andorra, i de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC). Sota el lema ‘El Pirineu no està en venda’, els assistents van guardar un minut de silenci en memòria de María Carmen Abascal, símbol de la crisi de l’habitatge. També estava prevista una concentració a Ripoll.
Els assistents van deplegar diverses pancartes amb lemes com ‘No falta habitatge, sobren rendistes’ i ‘Cap a la vaga general 11-N’. Els manifestants van assegurar que les mobilitzacions busquen tornar el dret a l’habitatge al centre del debat polític. Van denunciar la inseguretat residencial, el racisme immobiliari i la discriminació en l’accés a l’habitatge, i van exigir reforçar el parc públic i gravar amb IVA el lloguer d’habitatges d’ús turístic, perquè el consideren una activitat econòmica com qualsevol altra.
Entre les reivindicacions, també hi ha una baixada general i dràstica dels lloguers, contractes de lloguer indefinits, la prohibició de les compres especulatives i la de tenir habitatges buits. Una part important del discurs es va centrar en la pressió turística al Pirineu i, a l’Alt Urgell, en la del mercat andorrà. Cap al final de la concentració, els manifestants van tallar la rotonda que enllaça amb la N-145 cap a Andorra durant uns 10 minuts i els Mossos han desviat el trànsit cap a dins de La Seu d’Urgell.
Asseguren que la situació no ha millorat des de la manifestació de fa dos anys
Arnau Corberó, portaveu de Pirineu Viu, va recordar que fa dos anys el mateix indret va acollir una mobilització de 2.000 persones. “La situació no millora, només empitjora”, va afirmar, i va explicar que s’han sumat a les protestes estatals per mostrar que al Pirineu els preus també segueixen pujant, “no perquè millori la qualitat, sinó per la pujada del preu del sòl”. Segons ell, la dinàmica turística agreuja el problema ja que “els habitatges valen més com a habitatge turístic, com a segona residència o com a lloguer de temporada que no pas com a lloc on construir una vida i un futur”.
Corberó va detallar que el problema es manifesta de manera diferent a cada comarca. En el cas de la Cerdanya, per les segones residències; a l’Alt Urgell, pel mercat andorrà i als Pallars, pels habitatges turístics. “Tot respon a la mateixa mercantilització d’un dret bàsic”, va dir. També va alertar d’un problema de dades, ja que moltes no es publiquen als municipis de menys de 1.000 habitants i, “si les dades no hi són, la legislació tampoc no actua”.
Andorra i el Pallars
Des del sindicat de l’Alt Urgell, Marc Claramunt va remarcar que les polítiques d’Andorra “fan molta pressió immobiliària, i molta gent que no pot viure a Andorra o hi treballa ve a viure aquí”. Va denunciar que a la comarca s’estan inflant els preus de lloguer fins a “nivells de capital de província”.
Per la seva part, Marta Soler, del sindicat d’habitatge del Pallars, va explicar que al Pallars Sobirà el preu del lloguer ha pujat en 10-15 anys en la mateixa proporció que els habitatges d’ús turístic. Al Jussà, en canvi, n’hi ha menys, però hi ha moltes cases tancades i falta oferta. “Si al Sobirà pugen els preus, el Jussà també puja, ja que la gent que no pot viure al Sobirà va baixant”, va dir. Va afegir que, malgrat que el Pirineu ha guanyat població, “la gent està sent expulsada, hi ha famílies que no han arribat a la segona temporada per no trobar allotjament, i treballadors del sector públic que tampoc no tenen on viure”.
