El Pirineu lleidatà és la zona de Catalunya que té més zones sense una contaminació lumínica que, en canvi, és molt present a la franja litoral, segons el primer mapa global que reprodueix la llum artificial a cada punt del territori català.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va publicar ahir el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya, elaborat a partir d’un model matemàtic que simula la propagació de la llum artificial.
El treball, emmarcat a la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn, l’ha desenvolupat l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), amb recursos i dades de transició ecològica, i amb el suport de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB).
La Generalitat va destacar ahir en un comunicat que aquest mapa suposa un pas endavant en l’avaluació i gestió d’aquest tipus de contaminació ambiental, amb efectes perjudicials per a la biodiversitat, la qualitat del cel nocturn i el descans de les persones.
El mapa mostra que les àrees amb més contaminació lumínica es concentren al litoral català, a les grans ciutats ia les zones industrials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
També en alguns nuclis rurals amb forta activitat turística, a la Cerdanya, la Seu d’Urgell i la Val d’Aran.
Per contra, les zones de l’interior, el Pirineu i el prePirineu són les que tenen menys llum artificial.
Entre elles destaquen la zona del Montsec o els parcs naturals de l’Alt Pirineu i l’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici (Lleida), que mantenen un cel nocturn de qualitat excel·lent, amb una contaminació lumínica molt reduïda, segons la Generalitat.
El mapa abasta per primer cop tot el territori català amb una resolució de 1 km² i s’ha generat, entre altres recursos, mitjançant un model de predicció científica d’alta precisió utilitzat internacionalment.
Per calcular la brillantor del cel en més de 32.000 punts de Catalunya s’han fet servir tres superordinadors, un del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), sumant més de 600.000 hores de càlcul. La nova eina ha de permetre avaluar com podria evolucionar la qualitat del cel nocturn en funció de canvis a l’enllumenat.
