Un estudi liderat per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) revela una elevada diversitat de dinosaures carnívors de mides diferents dels actuals Pirineus a finals del cretaci, poc temps abans de la seva extinció a tot el món.
La recerca, centrada en l’anàlisi de dents fòssils trobades al jaciment de Molí del Baró-1, al Pallars Jussà, aporta noves dades sobre la diversitat i l’ecologia dels darrers dinosaures europeus. És un dels pocs indrets d’Europa que conserva restes fòssils de dinosaures dels últims centenars de milers d’anys abans de l’extinció global fa 66 milions d’anys que va suposar la desaparició dels dinosaures no avians arreu del món.
Una de les particularitats d’aquest jaciment és que ha proporcionat diverses dents de dinosaures teròpodes (el que comunament es coneix com a dinosaures carnívors), un grup força desconegut a la península Ibèrica i, especialment, a Catalunya. Si bé els dinosaures carnívors van habitar gairebé arreu del món, amb una gran diversitat de mides i formes, les restes trobades fins ara a la zona eren escasses i no havien estat estudiades amb detall.
L’estudi, publicat ara a la revista ‘Cretaceous Research’ per un equip de recerca internacional, ha analitzat diverses dents excavades en diferents campanyes d’excavació dutes a terme en aquest jaciment que data del Maastrichtià superior, fa poc més de 66 milions d’anys, una edat extremadament propera (uns 300.000 anys) al moment de l’extinció dels dinosaures arreu del món.
“El jaciment del Molí de Baró-1 és com una fotografia d’un dels darrers moments dels dinosaures europeus i ens ofereix una informació valuosíssima sobre la diversitat de dinosaures carnívors en aquesta zona poc abans que desapareguessin per sempre”, ha explicat Oscar Castillo, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà i primer signant de l’article.
Els fòssils analitzats revelen la presència de, com a mínim, tres grups de dinosaures carnívors diferents en aquesta zona: velociraptorins, dromeosaurins i troodòntids. A més, s’ha identificat un quart tipus de carnívor, que podria pertànyer a un llinatge que es creia que ja s’havia extingit durant el Maastrichtià i que la seva distribució estava pràcticament restringida a l’actual Xina. Les característiques de les dents suggereixen una dieta carnívora amb un mecanisme conegut com “punxar i estirar”, que consistiria en mossegar clavant les dents seguit d’un moviment d’enretirar les dents enrere, arrencant peces de carn en el procés.
“La presència d’aquests grups de dinosaures a la regió d’Ibero-Armòrica dibuixa un panorama força diferent del que coneixíem a altres llocs del planeta en aquesta etapa final del Cretaci”, diu Bernat Vila, coautor de l’estudi.
Ibero-Armòrica és l’antiga illa que englobava parts de la península Ibèrica i el Sud de França i que presenta unes característiques diferenciades de la resta del món.
