El 59,3% dels joves espanyols manifesta haver patit o patir algun problema de salut mental. La xifra, oferta en l’últim Baròmetre sobre joves i salut realitzat per la Fundación Mutua Madrileña y Fad Juventud, ha incrementat la preocupació de pares, educadors i psicòlegs, que tracten de bussejar en els orígens d’aquest problema in crescendo.
En el punt de mira dels experts, els efectes de l’aïllament de la pandèmia, però també l’abús dels dispositius electrònics, cada dia més qüestionats. La volta a les aules després de l’aturada nadalenca ha coincidit enguany amb la prohibició d’expressa d’usar els telèfons en els recintes escolars de Galícia i Múrcia, mentre que en unes altres, com Castella-la Manxa, l’ús està limitat a espais aliens a l’aula.
No es tracta només que puguin distorsionar l’ambient i les activitats acadèmiques, sinó que relacionar-se amb el món a través de les pantalles en detriment de l’experiència directa pot estar relacionat amb el desenvolupament de problemes d’ansietat, provocant baixades anímiques i fins i tot donant lloc a incidents greus com les autolesions, tot això dins d’un context de baixada general de l’autoestima.
Centrant-nos en les prohibicions de les autoritats educatives, l’experta admet que, si bé la norma pot ser percebuda pels joves com un minvament de la seva llibertat i serà important valorar bé com integrar les mesura per a generar equilibri, el no disposar de mòbils en l’entorn escolar facilitarà la concentració, l’atenció, així com el desenvolupament de les competències cognitives i escolars necessàries. També, molt important, ajudarà al fet que les relacions socials s’estableixin de manera tradicional, forjant vincles socials més significatius i desenvolupant habilitats socials, sense oblidar que posaria fre a gravacions i fotos, que poden ser emprats com a elements d’assetjament escolar.
I fora de les aules? Telèfon mòbil, sí i quan? Per als psicòlegs, tan rellevant com l’edat a la qual els nois tenen accés seria l’ús compartit amb els pares, de tal forma que aquests puguin supervisar continguts i horaris fins a una edat més avançada.
De moment, sembla existir cada vegada més consens a augmentar l’edat del primer ús, fins ara establerta per un cert consens social en els dotze anys. Un dels motius és la constant comparació que nens, adolescents i joves fan respecte a uns altres en les xarxes, circumstància que, de nou, condueix a problemes d’autoestima i d’identitat i que, al seu torn, és origen de problemes anímics i de trastorns de caràcter ansiós: se sobrevalora el percebut i s’infravalora el propi, creant-se així una bretxa percebuda significativa entre el que es percep com a real i el que es desitja.
En aquest context, la solució al problema s’inicia a casa, per la qual cosa ofereixen aquests consells per a pares. L’objectiu, posar fre a l’abús del telèfon mòbil.
- Negociar temps de pantalles i supervisió de les mateixes
- Facilitar la realització d’activitats en contextos socials, d’esport, en activitats que siguin de grat del menor.
- Disposar en la llar d’una altra mena d’activitats o tasques que siguin estimulants per al nen.
- Tolerar les demandes d’avorriment i delegar la responsabilitat en el menor perquè busqui la manera de solucionar-lo, potenciant així la seva creativitat i l’autoregulació emocional.
Segons l’informe de Fad a dalt esmentat, els joves passen set hores al dia enfront de la pantalla. La recomanació sobre aquest tema varia segons països i per edats, però, per exemple, la Xina, un dels gegants de la tecnologia, ha limitat el consum diari en menors a dues hores diàries. L’Associació Americana de Pediatria suggereix, per part seva, limitar el temps de pantalla a una o dues hores diàries per a nens majors de dos anys, i per a adolescents, es recomana establir límits raonables.
