“Víctor Torres era el penúltim republicà. Jo ja dec ser l’últim”, va dir Heribert Barrera quan entrava al tanatori per donar el darrer adeu al germà de Màrius Torres. L’anècdota em serveix avui per parlar d’un altre republicà que sempre va mostrar un ferm respecte als valors que fan gala al seu pensament polític. Era Josep Torruella, que va morir dijous als 95 anys. Fotògraf i pastisser, Torruella era fill d’un dels militants històrics d’ERC de Balaguer dels temps de la República. El seu pare va ser soci-fundador del Centre Excursionista de Balaguer i el seu fons està recollit al llibre d’història de l’entitat, cedit també a l’Arxiu Comarcal de la Noguera. Daniel Torruella (el pare) va documentar fets històrics d’especial transcendència, com la febre revolucionària dels primers mesos de la Guerra Civil. Seva és una imatge que vam reproduir en un reportatge aquest estiu i en la que es veu tots els retaules i elements litúrgics de l’església del Miracle a peu de carrer a punt de ser cremats o destruïts. Com a fundador del Centre Excursionista també va captar amb la seva càmera les excursions que va fer aquesta entitat, com el viatge de Balaguer a l’Aneto en set etapes o les sortides al Montsec i pobles ara ja abandonats, com Rúbies o Peralba. Al seu pare el van matar en plena guerra i la mare es va exiliar a l’Argentina, on el Josep Torruella va viure molts anys. Arran del llibre que vam publicar sobre els 75 anys del Centre Excursionista (ara ja en són 95) m’explicava una anècdota que va viure quan ja havien tornat a Balaguer en plena dictadura. “Visca la República!”, va cridar sense embuts una nit amb els seus companys. Alterats pel que podia passar, els amics van aclarir de seguida que es referia a la República Argentina, que és d’on havia arribat. Però ell em deia… “Ho vaig dir amb tot el sentiment del món”. I és que el Torruella, que a més de fotògraf també era bon tennista, era un republicà de soca-rel. D’aquells que es creuen Catalunya i les idees que fan de la cosa pública un espai d’igualtat, fraternitat i llibertat per tothom. Com Heribert Barrera va dir de Víctor Torres es podria dir també que ha mort el penúltim republicà de Balaguer. No en sentit literal (que n’hi ha molts més) sinó en l’històric. Descansi en pau.
Sessió: No iniciada
