El Parc Natural de l’Alt Pirineu prepara un nou projecte LIFE per aplicar rotenona, un ictiocida biodegradable, en dos estanys de mida més gran que els tractats fins ara per eliminar el veró (Phoxinus spp.), una espècie exòtica de peix invasora. Concretament, actuarà al Rosari d’Arreu i al de Garrabea, interconnectats, amb l’objectiu de regenerar-ne l’ecosistema. Ho farà després de l’èxit obtingut en l’actuació feta fa deu mesos als Tres Estanys. El director del Parc, Marc Garriga, ho ha explicat en una entrevista a l’ACN, en què també s’ha referit a la polèmica reoberta a la muntanya de Tor pel veto al pas de vehicles cap a Andorra i als dos incendis forestals que aquest estiu han afectat zones de difícil accés del territori.
Vist l’èxit de les actuacions fetes als Tres Estanys del Mig i a Tres Estanys de Baix (Pallars Sobirà), el Parc Natural de l’Alt Pirineu estudia ara aplicar la rotenona en estanys de mida més gran. Concretament, preveu fer-ho al del Rosari d’Arreu i al de Garrabea, tots dos interconnectats. L’estiu del 2025 ja s’hi va actuar amb mètodes físics per erradicar el veró, però sense èxit. Per la seva mida superior als estanys on s’ha treballat fins ara, el Parc prepara un nou projecte LIFE que permeti aplicar-hi la mateixa metodologia a ambdós alhora.
L’actuació consistirà a aplicar rotenona diluïda —en concentracions innòcues per a la salut humana però letals per al veró, ja que li paralitza la respiració branquial—. Al Pirineu català, també es va usar aquesta tècnica el 2024 a l’estany de Manhèra, a la Val d’Aran. Quant a l’actuació duta a terme l’estiu passat al Sobirà, Garriga ha recordat que el resultat, deu mesos després, ha estat “una transformació notable, ja que s’ha passat d’uns estanys de color verdós i tèrbols, plens de veró, a uns estanys transparents, amb una població excepcional de granota roja i cap rastre del peix invasor”. A diferència dels mètodes físics, la rotenona no afecta els amfibis.
La causa de l’aigua verda cal buscar-la en la dieta del peix invasor. Segons ha explicat Garriga, el veró s’alimenta d’insectes aquàtics, amfibis i, sobretot, dels crustacis que conformen el zooplàncton, que al seu torn regulen el fitoplàncton. En eliminar aquests herbívors, el veró trenca l’equilibri de la cadena tròfica i provocava l’eutrofització dels estanys.
Fins fa poc, l’eliminació d’espècies invasores als estanys i llacs d’alta muntanya del Pirineu català es feia amb mètodes físics —xarxes, trampes tipus camaroneres, pesca elèctrica— que, segons Garriga, han demostrat ser “poc efectius a llarg termini”. És el cas de l’estany de Naorte, on fa més de vuit anys que actuen sense aconseguir l’erradicació completa del veró, tot i haver-ne reduït la població al mínim possible.
Garriga sobre Tor: “El que volem és una bona entesa amb els propietaris privats”
Preguntat per la reactivació del conflicte a la muntanya de Tor —dins els límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu—, on hi ha divisió entre els propietaris pel veto al pas de vehicles cap a Andorra, Garriga ha volgut deixar clara la posició del Parc envers la propietat privada dins el seu àmbit. “Igual que amb els propietaris comunals, com és el cas de Lladorre o d’Isavarre, nosaltres el que volem és una bona entesa amb els propietaris privats”, ha afirmat. “És una finca privada i ha de complir la normativa del Parc Natural a escala ambiental, però els propietaris tenen tot el dret de treure els usos de la seva finca”, ha dit.
Així mateix, el director ha qualificat la situació actual de “llàstima”, ja que li agradaria que la comunitat de propietaris anés “tota a una”. Amb tot, ha deixat clar que no considera que l’organisme que dirigeix hagi d’actuar de mediador. Ha recordat que la circulació motoritzada sí que és competència del Parc, que ha de ser informat quan alguna empresa o grup en vol fer ús —igual que en el cas de competicions esportives o vols de dron per a filmacions—. En aquests casos, el Parc adverteix que es tracta de propietat privada i remet els interessats a la comunitat de propietaris, amb qui cal contactar per correu electrònic per demanar-ne permís.
“Som l’òrgan ambiental i com a tal hem d’exercir les nostres funcions, però hi ha un àmbit que és el dret civil”, ha resumit Garriga. És a dir, el Parc pot autoritzar en l’àmbit ambiental la circulació motoritzada, les curses esportives o un vol de dron, però sempre que hi hagi el permís dels propietaris de la muntanya.
Un estiu marcat pels incendis en zones de difícil accés
Garriga ha reconegut que el risc d’incendi al Pirineu va en augment, recordant els dos incendis que han tingut lloc aquest estiu dins els límits del Parc, tots dos en zones de difícil accés. Es tracta del d’Os de Civís, que va cremar 1,2 hectàrees de massa forestal al Pic de Salòria a finals de juliol, i el de Farrera, que va afectar prop de 40 hectàrees de vegetació forestal. Garriga ha reconegut la bona feina dels Bombers de la Generalitat, que dominen aquest tipus d’incendis i compten amb unitats aèries per fer-hi front.
En aquest sentit, ha explicat que des de fa dos anys, el Parc Natural de l’Alt Pirineu treballa en un pla de prevenció d’incendis forestals que tingui en compte la realitat d’un territori on tradicionalment pastors i ramaders han fet cremes controlades per recuperar pastures i mantenir espais oberts. Com a novetat, el pla defineix zones compatibles amb l’ús del foc, polígons marcats com a prioritaris on, a més de poder-hi fer cremes controlades, en cas d’incendi es podria deixar créixer el foc, amb condicions de seguretat, fins a uns límits segurs. Es tracta d’una filosofia ja aplicada a la Val d’Aran, i que, segons el Parc, genera un efecte positiu per a la recuperació d’espais oberts.
El pla es finança a través del programa europeu de cooperació Poctefa ‘Desbosciguem!’, amb l’objectiu de millorar la resiliència dels boscos pirinencs. El projecte crea una base cartogràfica d’incendis conjunta amb tot el Parc de les Tres Nacions —que aglutina també els territoris de França i Andorra— i hi participen la Fundació Pau Costa, el cos de Bombers del GRAF i tècnics forestals de les comarques, a través d’un procés participatiu.
“Ens enfrontem a una nova realitat de canvi climàtic i comencem a veure incendis que poden ser importants, especialment a la zona del Pirineu axial”, ha dit Garriga, que ha defensat el valor dels espais oberts com a element de contenció davant els grans incendis forestals. “Un incendi petit no és, moltes vegades, un problema ecològic. Al contrari, fins i tot pot ajudar a mantenir uns espais oberts”, ha dit, en referència al que va tenir lloc a Farrera, que el futur pla d’incendis ja preveia contemplar com a zona d’usos del foc tradicional.
