El parc d’habitatges ha crescut més d’un 40% a l’Alt Pirineu i Aran en el primer quart de segle, situant aquest àmbit territorial com el primer de Catalunya amb el percentatge d’increment més elevat. Destaca el fet que més de la meitat dels 72.955 habitatges que hi havia el 2021, un 57,23%, corresponien a segones residències, segons dades del cens de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Una xifra que contrasta amb la de dues dècades abans, quan el percentatge d’habitatges familiars no principals era del 41,06%. Per comarques, el pes de les segones residències suposa un 64,35% a la Val d’Aran, un 63,26% a la Cerdanya, un 62,22% al Pallars Sobirà, un 60,59% a l’Alta Ribagorça, un 52,77% al Pallars Jussà i un 42,32% a l’Alt Urgell.
La xifra d’habitatges familiars no principals s’ha gairebé duplicat en vint anys a l’Alt Pirineu i Aran, passant dels 21.309 als 41.753. Mentrestant, els que són d’ús habitual han crescut prop d’un 30%, dels 24.014 del 2001 als 31.202 de l’any 2021.
Diversos responsables municipals veuen necessari poder ampliar més el parc d’habitatges amb l’objectiu, deien, de “mantenir la població i dinamitzar el territori”.
