El MORERA. Museu d’art modern i contemporani de Lleida va acollir ahir, en el marc de la commemoració del 85è aniversari del diari LA MAÑANA, una tertúlia amb els seus quatre exdirectors: Josep Ramon Correal (1984-1988, després va passar a ser director general de publicacions), Jordi Pérez (1989-2011), Josep Ramon Ribé (2011-2014) i Ignasi Calvo (2014-2019). Presentats per l’actual director, Francesc Guillaumet (2019-actualitat), que va destacar d’ells que “han fet mestratge a tota una generació de periodistes”, i moderats per la periodista Sílvia Torres, els protagonistes van recordar alguns dels seus moments al capdavant el diari i també van fer una anàlisi del món del periodisme, tant des de la visió de quan ells van començar i desenvolupar la seva feina i també pel que fa al futur.
La xerrada va començar amb cada un dels quatre exdirectors escollint una notícia o un dia que fos significatiu. Josep Ramon Correal va parlar del 25 de març de 1988, “l’únic dia que vam fer tres edicions”. Va ser un dia “dramàtic per la societat, però a la vegada reflectia la importància del periodisme”, afegia, recordant que es va haver d’informar del tràgic accident de tren a Juneda, on van morir 15 persones, moltes d’elles infants, i de la manifestació a Maials per la notícia que l’assassí d’un nen sortiria en llibertat. També va recordar el dia que “vam estrenar la transmissió digital de fotografies”, un d’aquells que canvien la manera de fer a la professió. Va ser des de Colòmbia, on se celebrava un acte d’agermanament entre Lleida i la ciutat de Lérida, decidit després de la tragèdia del volcà Nevado del Ruiz.
Per la seva banda, Jordi Pérez va escollir el tema de les obres de l’AVE, perquè “és un exemple de com a Lleida a vegades no hem fet bé les coses”, amb la polèmica entre el ministeri i la Paeria, i va recordar la seva entrevista amb el ministre Álvarez-Cascos, que va facilitar tots els tràmits després d’uns mesos. Ignasi Calvo va parlar del 7 de març de 2016, quan es va publicar l’última columna de la contraportada escrita per un home (ell mateix). “Vam decidir que a partir de llavors, en una de les dues pàgines nobles del diari, només escriurien dones; va ser una aposta editorial que encara es manté”. Finalment, Josep Ramon Ribé va parlar de la tardor del 2014, del cas de l’estudiant de medicina que va apunyalar diverses persones a la ciutat, quan per una errada el diari va publicar a les seves xarxes socials que ja se l’havia detingut. “Després vam haver de rectificar i l’edició en paper va sortir bé, però aquell dia es va notar molt el tràfic digital, vam augmentar força els seguidors”. Ignasi Calvo va recordar llavors la diferència entre una notícia falsa per una errada i una feta amb intenció d’enganyar.
Aquesta història va obrir un debat al voltant del vell i el nou periodisme, les fake news, les xarxes socials, el futur dels diaris o la importància de la informació de proximitat. Josep Ramon Correal deia que “la base del periodisme és contrastar almenys tres fonts”, posant com a exemple que LA MAÑANA va ser un dels pocs diaris que no va publicar que ETA havia estat la responsable dels atemptats de l’11-M a Madrid. Pel que fa a les noves tecnologies, Jordi Pérez valorava que els quatre “hem conegut tots els processos de fer un diari i ara ens hem de nodrir de les noves eines, però evitant el mal ús”. Ignasi Calvo afegia que “no tot és negatiu a les xarxes socials, però hem de tenir en compte que darrere del tuit d’un periodista hi ha treball”, davant de la possibilitat que ara tothom pot ser emissor.
Quant a la lluita del paper amb el suport digital, Josep Ramon Correal va ser contundent: “El paper no morirà mai; potser s’haurà de ressituar i n’hi haurà menys, però tindran força, sobretot els mitjans locals”. Jordi Pérez considerava que “es necessita un canvi de model; hem de deixar de ser l’agenda dels polítics, la gent ha fugit per això i hem de buscar temes socials que els interessi”, mentre que Ignasi Calvo assegurava que “la clau és la proximitat”.
Josep Ramon Ribé també va parlar de la importància dels recursos humans, amb cada vegada menys redactors i amb un tema, el de la conciliació laboral, que abans gairebé no existia. “El món ha canviat afortunadament en algunes coses, però potser manca una mica d’implicació”, deia. I Josep Ramon Correal va tancar la seva intervenció recordant que “el primer que ha de fer un diari és guanyar diners, perquè així pot mantenir la seva independència i aguantar les pressions”.
Finalment, va intervenir el president-editor de LA MAÑANA, Jordi Solana, que va recordar que havia treballat amb tots quatre, rememorant també algunes anècdotes de la seva feina al diari com a redactor. L’acte al Museu Morera va finalitzar amb el lliurament als quatre exdirectors d’una rèplica del ‘Mañanito’, una escultura representativa del diari creada per l’escultor argentí, establert a Lleida des de fa tres dècades, Miguel Ángel González.
Tertúlia amb els exdirectors de La Mañana
