Enguany celebrarem el centenari d’il·lustres homenots. A més del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, també es commemora els cents anys de la desaparició del poeta mallorquí Joan Alcover i Maspons. Segurament, a Catalunya és poc conegut, però si cantussejo “la Balanguera fila, fila, / la Balanguera filarà”, ben segur que alguna vegada també heu cantat la tornada d’aquesta cançó. El meu padrí la cantava sempre. Mentre feia l’hort, era aficionat a cantar. Alguns veïns aturaven la feina al tros per escoltar La Balanguera que interpretava el padrí. Amadeu Vives va posar música al poema de Joan Alcover i s’ha convertit en l’himne oficial de Mallorca. Comença així: “La Balanguera misteriosa / com una aranya d’art subtil,/ buida que buida sa filosa, / de nostra vida treu lo fil. / Com una parca bé cavil·la / teixint la tela per demà”. La balanguera és la dona que fila amb una filadora. La seva labor és una metàfora del pas del temps i del destí d’un poble que no perd la memòria col·lectiva. La darrera estrofa fa així: “De tradicions i d’esperances / teix la senyera pel jovent / com qui fa un vel de noviances / amb cabelleres d’or i argent / de la infantesa que s’enfila, de la / vellura que se’n va”. Com a himne, s’adiu al tarannà mallorquí, perseverant i esperançat. Els lletraferits mallorquins consideren que “la imatge del fil és molt potent: mentre la balanguera fila, el poble viu, canvia i avança. El passat no desapareix, sinó que queda teixit dins el present”. La falta que ens fa com a país tenir una Balanguera.
Sessió: No iniciada
