El Govern, una vintena d’entitats per la llengua, la societat civil i agents econòmics, juntament amb el PSC, ERC i els Comuns, van signar ahir el Pacte Nacional per la Llengua, un compromís col·lectiu per garantir el futur del català que fixa un full de ruta fins al 2030.
L’acord, estructurat en 21 àmbits d’actuació que es revisaran cada any, preveu un pressupost mínim anual de 200 milions per a la política lingüística. Entre els reptes destacats, vol que el coneixement del català augmenti per sobre del creixement demogràfic i incorpori 600.000 nous parlants en cinc anys.
L’acord, que es va signar a l’Institut d’Estudis Catalans, parteix d’un diagnòstic que aborda els factors de fons que condicionen la situació del català i formula objectius orientats a la millora efectiva del coneixement i l’ús social de la llengua.
El Pacte Nacional es marca com a horitzó estratègic l’any 2030 per assolir els seus objectius i s’estructura en nou àmbits de treball, que despleguen la vintena d’actuacions en contextos com el de l’educació i la universitat, passant pel món laboral, la salut, la cultura, la tecnologia i la cohesió social, entre d’altres.
Inicialment, el pacte defineix els criteris generals d’una política lingüística integral i preveu accions coordinades entre les administracions públiques, els actors polítics, el sector privat, les entitats, el sector associatiu i el conjunt de la població, amb una dotació estable de recursos durant el pròxim quinquenni.
També com a horitzó, el Pacte busca que la llengua catalana sigui “plenament oficial” a les institucions públiques, empreses i serveis. En aquest sentit, l’acord es planteja com a objectiu garantir la presència efectiva del català a tots els nivells de l’administració pública, al sistema judicial, els serveis i el sector privat, així com treballar de manera transversal per aconseguir el reconeixement oficial de la llengua catalana a la Unió Europea; i reclama garantir el coneixement “efectiu” del català com a llengua vehicular normal del sistema educatiu. Igualment, aposta per una universitat que utilitzi el català com a llengua acadèmica normal i garanteixi que els seus graduats tenen les competències lingüístiques necessàries per exercir a Catalunya.
Quant a l’aprenentatge i ús de la llengua entre la població adulta, l’acord preveu reforçar de manera “estable i garantida” l’oferta formativa per a persones adultes, especialment per a les nouvingudes, amb l’objectiu de facilitar el coneixement i ús del català en la vida quotidiana i professional. També reconeix el paper central del món del treball a l’hora de construir una societat lingüísticament cohesionada que respecti el dret dels treballadors d’accedir a la llengua, i situa com a prioritat multiplicar les opcions d’aprenentatge i ús del català en l’entorn laboral.
En paral·lel, també es vol reforçar l’oferta cultural i comunicativa en llengua catalana i s’advoca per incrementar i diversificar l’oferta en tots els formats i canals, especialment en els àmbits digitals i audiovisuals, especialment entre les noves generacions.
Finalment, el Pacte aposta per reforçar la cooperació de tots els territoris de la comunitat lingüística i els instruments lingüístics i tecnològics que en facilitin l’ús i promoure una consciència lingüística col·lectiva que reforci la vinculació de la societat amb la llengua catalana. En aquest sentit, s’impulsaran accions de sensibilització, especialment entre les noves generacions, per fomentar actituds positives envers l’ús del català i la seva transmissió intergeneracional. També es vol garantir que totes les opcions ideològiques i socials se sentin interpel·lades en la promoció de la llengua.
“El català ens necessita a tots i a totes”, afirma Illa a l’acte de signatura del pacte
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va agrair als signants del Pacte Nacional per la Llengua la seva “generositat, rigor, responsabilitat i sentit de país”, i va subratllar: “El català és de tots i de totes. El català ens necessita a tots i totes”.
Illa va dir que aquest acord, un document de 138 pàgines, té “les portes obertes per a tothom que es vulgui sumar”, en un context en què formacions polítiques com Junts i la CUP han rebutjat rub.
El president de la Generalitat va apuntar que aquest Pacte Nacional fixa un “diagnòstic clar” sobre la salut del català, les mesures que cal prendre per impulsar-ne l’ús i els recursos necessaris per aconseguir-ho.
El President va assegurar que els signants es comprometen de manera “solemne” a defensar el català: “A partir d’avui tenim el deure compartit de portar el pacte del paper al carrer”.
Entre els assistents a aquest acte de signatura del Pacte Nacional per la Llengua hi havia diversos consellers del Govern actual i l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol.
Un pla amb 9 horitzons
Aquest Pacte Nacional es fixa 2030 com a meta i compta amb nou “horitzonts”, entre els quals es compten incrementar la xifra de parlants; aconseguir que el català sigui “plenament oficial”;
El quart d’aquests horitzons defineix el català com a “llengua vehicular normal del sistema educatiu” i afegeix que “s’ha de garantir el coneixement efectiu per part de l’alumnat”.
Això, quan s’espera la propera publicació d’una sentència sobre el Tribunal Constitucional (TC), que està revisant la llei que blinda aquesta llengua com a vehicular a l’educació a Catalunya.
Un mínim de 200 milions d’inversió anuals
El Pacte Nacional determina que s’han de destinar un mínim de 200 milions anuals per al desplegament. El 2025, segons el Govern, aquest import se situarà en els 255 milions, “la xifra més alta” destinada fins ara a la política lingüística.
Entre les iniciatives d’aquest exercici destaquen “facilitar l’accés immediat als recursos per aprendre català” a les persones que arriben a Catalunya; un pla específic de foment de la llengua com a “competència professionalitzadora al món del treball”;
Alhora, el Govern es compromet que el conseller de Política Lingüística comparegui anualment davant del Parlament i del Consell Social de la Llengua per presentar la memòria d’execució i els indicadors de progrés d’aquest pla.
