Farem cas a la recomanació que fan els polítics i parlarem de les coses que realment interessen a la gent: les carreteres. Fins quan continuarem entomant a Catalunya una xarxa de carreteres impròpia de la densitat de vehicles que suporta el país? No només l’autopista AP-7 és una via intransitable, col·lapsada, perillosa i fora de propòsit. L’N-240, sobretot en el tram que va de la rotonda de Montblanc als túnels del Coll de Lilla, és un camí carreter. Parlo especialment indignat perquè soc un dels catalans que ens toca patir mort i passió cada vegada que hem de circular per aquest bocí d’avern. Amb l’argument que això s’arreglarà quan estigui fet l’enllaç entre l’AP-2 i l’A-27, trobem que mentrestant aquest tram estratègic de carretera no reuneix condicions per circular ni en carro. Tapin, si més no, els clots! Passin un cabasset! Facin alguna cosa que entretingui la nostra paciència mentre esperem aquest desitjat enllaç entre l’AP-2 i l’A-27. Tampoc la C-14 és una via que correspongui a les necessitats de la circulació que suporta. Quan s’acobla a l’N-240, a les proximitats de la infernal rotonda de Montblanc, baixen del cel tots els sants esverats per l’acumulació de renecs. Aprofito per demanar als andorrans que circulin una mica més assossegats. Per acabar-ho d’adobar no se’ls acut altra cosa que tallar els túnels del Coll de Lilla durant els mesos d’estiu, els de més trànsit cap a la Costa Daurada, per fer feines de pintura i manteniment. Allà va que trona! Tot això només es pot planificar des de la incompetència o des de les ganes de tocar els nassos pels dos forats.
Sessió: No iniciada
