La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va presentar ahir la proposta de model de finançament pactada amb ERC, un sistema que suposa 21.000 milions més a les comunitats gràcies a augments de recaptació de fins al 56,5% en el cas de l’IVA i fins al 55% en l’IRPF (fins ara 50%).
Segons la vicepresidenta, el mecanisme “tendeix a l’ordinalitat” en el conjunt dels territoris, però en el cas de Catalunya “garanteix” aquest principi, de manera que serà el tercer territori que rebrà més recursos. El nou sistema aportarà a les comunitats autònomes 20.975 milions d’euros més que si es manté el sistema actual. El total que rebien els territoris si s’aplica és de 224.507 milions d’euros l’any 2027.
4.686 MILIONS
Dels 20.975 milions d’euros, 4.686 milions, un 22,3% del total, anirien a Catalunya, de manera que la Generalitat veuria incrementats els seus recursos un 15%, per sobre de la mitjana de comunitats, que és d’11,82%.
Segons Montero, és una reforma molt treballada que vol substituir el model vigent en els últims 17 anys i que garanteix més recursos per a tots els territoris. El sistema, va dir, s’adapta a la realitat de territoris molt diversos en població, dispersió, envelliment, canvi climàtic o desocupació.
Per tant, va afegir, no és “un model a mesura d’una comunitat autònoma” sinó que “s’adapta a les peculiaritats de cada territori”. És “un sistema que respecta la singularitat territorial”, que és “més transparent” i on “totes les comunitats” veuran incrementats els seus recursos.
La vicepresidenta ha negat que existeixi cap privilegi per a Catalunya. “N’hi ha que volen alimentar el greuge territorial com a coartada política”, va denunciar. El sistema es basa en el criteri de la “població ajustada” per calibrar els recursos que van a cada territori. Suposa que es ponderen conceptes com la dispersió, l’envelliment o la insularitat.
Així, el padró suposa el 30% del model, la població protegida equivalent un 38%, el nombre d’habitants d’entre 0 i 17 anys un 17%, els habitants d’entre 18 i 24 anys i alumnes desplaçats un 3,5%, els majors de 65 anys un 7%, els aturats sense prestació un 1,5%, la superfície un 1,6%, la dispersió un 0,5%, insularitat un 0,5% i els costos fixos un 0,4%.
En aquest punt, Montero va retreure a les comunitats del PP que no entressin a la negociació sobre aquests criteris de població ajustada i optessin per posicions “de màxims”.
RECAPTACIÓ DE L’IVA
El nou sistema planteja un increment dels impostos que reben les comunitats. En el cas de l’IVA, les comunitats passen de rebre el 50% al 56,5%. En el de l‘IRPF, del 50% al 55%. Es manté el 58% d’impostos especials sobre el tabac i l’alcohol.
I com a novetat, els impostos recaptats en patrimoni, l’impost sobre dipòsits bancaris, l’impost d’activitats del joc i l’impost sobre residus en abocadors, s’incorporen a la cistella de recursos recaptats, juntament amb el 100% que ja s’assumia de successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, els impostos especials sobre determinats transports, el joc i l’impost sobre electricitat.
SOLIDARITAT
El sistema anivella el 75% de la distància de cada comunitat respecte a la mitjana de recursos per habitant ajustat. Així, les comunitats amb habitant ajustat per sota la mitjana reben recursos, i els que queden per sobre aporten recursos. Amb això, segons Montero, a més de garantir la solidaritat es redueix la diferència de finançament per càpita. Avui en dia la diferència arriba als 1.500 euros per habitant.
El cas de l’IVA de les pimes, les autonomies podran decidir si rebre els diners en funció del domicili fiscal de les companyies, i no segons el consum a cada comunitat. Per a Catalunya, que té un ecosistema amb moltes petites i mitjanes empreses, la proposta permetria augmentar el que rebria per IVA.
El sistema incorpora un fons de ‘canvi climàtic’ dotat de 1.000 milions d’euros. Dos terços d’aquests diners les reben les comunitats de l’arc mediterrani, les més afectades per inundacions i incendis.
ORDINALITAT
Un altre dels elements clau del model és el principi d’ordinalitat, que segons Montero queda “garantida” per a Catalunya, tercera en aportar i serà la tercera en rebre. No és així per a tothom, perquè el model també garanteix l’statu quo de cada territori respecte a la situació actual, de manera que cap comunitat perdi diners.
Aquest mecanisme de l‘statu quo fonamentalment beneficia dues comunitats autònomes, perquè l’administració central aporta 400 milions perquè mantinguin el finançament actual per habitant.
