El nostre món continua ple de contradiccions: mentre en una part les dones fan vaga, inclosa la presidenta de la nació, en contra de la bretxa salarial, en altres llocs això es un impossible inclús a llarg termini. Mentre aquí ens preparem per celebrar la Castanyada o el Halloween o les dues coses en pau i tranquil·litat en d’altres, ni pau ni tranquil·litat ni celebracions, han de sobreviure. Mentre arreu del món ens comuniquem amb tecnologia puntera, en altres llocs del planeta blau res de res. Mentre en algun lloc empresonen les dones per no portar el vel o les tapen del tot fins desaparèixer, aquí, ara per ara, existim. En molts llocs del món a causa de la sequera o la guerra hi ha famílies fugint de la gana, la violència, la destrucció i la mort per arribar a un lloc de pau. Bé, si poden o les deixen marxar, no puc imaginar el terror, l’angoixa i el no tenir on anar de la població de Gaza. En un món on sembla que la humanitat progressa per facilitar la vida, resulta que la condició humana no ha canviat: ambició, poder, tenir el control de l’aigua i els combustibles fòssils i tot regat pels il·luminats de torn que en nom d’un deu, la llibertat, l’imperi o la terra promesa ens enganyen reduint-ho tot entre el bo i el dolent.
Sessió: No iniciada
Menu
