“L’absència” de persianes en edificis o prou ombra a ciutats, així com una planificació urbana i infraestructures ferroviàries poc pensades per a les altes temperatures converteixen les ciutats del centre i nord del continent europeu, especialment vulnerables a les onades de calor, un fenomen cada vegada “més freqüent”. La ‘lluita’ contra la calor “és una cultura molt del sud d’Europa”, segons Sigfredo Herráez, degà del Col·legi d’Arquitectes de Madrid.
En molts països del nord europeu, els edificis compten amb finestrals amplis a la recerca de la llum que escasseja a l’hivern. Tot i això, a l’estiu, l’entrada dels raigs solars, multiplicats pel vidre, eleva la temperatura a l’interior. “Començaran a aparèixer persianes i porticons”, va pronosticar Herráez, com una “solució senzilla” per impedir que la temperatura augmenti als habitatges.
Així mateix, va tractar els pobles blancs del sud d’Espanya, emblanquinats per reflectir el sol. Colors similars, més clars, preveu, “s’aniran movent al centre i al nord d’Europa” com a estratègia davant de les altes temperatures.
Pel que fa a les ciutats, Herráez va destacar la necessitat de planificar-les valorant la calor, cosa que fins ara no s’havia considerat a moltes regions del nord. “Dirigir un carrer en una direcció on bufen vents o pensar-lo amb una certa inclinació que permet que els edificis donin ombra” fa que sigui transitable a l’estiu o no. També va parlar de la “importància” d’introduir vegetació. D’altra banda, “si bé han de continuar existint a les ciutats europees places dures”, de ciment, que allotgen molt més temps la calor, segons la seva opinió, “també ho han de fer altres espais de materials diferents, com els terrossos”.
El transport públic és un altre dels punts crítics en l’adaptació de les ciutats europees a la nova realitat d’onades de calor, ja que moltes de les seves infraestructures van ser concebudes per a condicions tèrmiques molt diferents de les actuals. Pel que fa al transport públic, Herráez insisteix que “per fomentar-ne l’ús ha de ser còmode i confortable” i va posar com a exemple els tramvies de Copenhaguen, “els mateixos que hi havia fa 100 anys”. La vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, María Luisa Domínguez, va explicar que a l’estiu hi ha més retards a l’estiu pels episodis de calor.
