Aproximadament el 32% de la població que Càritas va atendre durant 2022 a través dels seus programes i recursos -unes 500.000 persones- es trobava en situació administrativa irregular, la qual cosa representa un increment del 43% respecte als que van acompanyar en 2019, que se situava entorn de 350.000 persones.
Així consta en el document “Vulneració de Drets. Les persones en situació administrativa irregular”, publicat aquest dimecres per la Fundació Foessa (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada) amb dades aportades per les Càritas Diocesanes de tota Espanya, en el qual, davant la falta de xifres oficials, fa una estimació del nombre de migrants sense permís de treball o residència.
Segons assenyala, les persones estrangeres en situació irregular sofreixen majors vulneracions de drets, la qual cosa provoca que l’exclusió social els afecti tres vegades més que a la població espanyola.
Mentre que en les persones autòctones la incidència de l’exclusió social és del 26%, per a les persones d’origen extracomunitari s’eleva al 68%, i aconsegueix el 81% per a les persones en situació administrativa irregular.
Una cosa molt similar ocorre quan es considera la proporció de població en situació de pobresa extrema: afecta el 15% de la població de nacionalitat espanyola, arriba al 34% entre les extracomunitàries i aconsegueix a més de la meitat (56%) de població en situació irregular.
L’estudi assenyala que existeix una relació directa entre la falta de reconeixement i accés al dret a la salut, a l’ocupació i a les ajudes d’habitatge i la incidència més gran de trets d’exclusió social en els migrants sense permís de treball o residència.
Així, detalla el document, el 28% de les persones en situació administrativa irregular viu en llars amb totes les persones actives desocupades. En el cas de ser les sustentadores principals de la llar, el 23% té una ocupació sense contracte legal i sense cotitzar a la Seguretat Social.
A més, el 26% d’aquests migrants viuen en llars sense cap mena d’ingressos periòdics.
Quant a l’accés a l’habitatge, l’estudi indica que set de cada deu persones en situació administrativa irregular han d’assumir despeses excessives de l’habitatge que els dificulta molt poder cobrir altres despeses essencials.
La falta d’ingressos estables i suficients els obliga moltes vegades a viure en cases amb importants mancances d’habitabilitat (el 17% amb situacions d’insalubritat) o en amuntegament greu (35%). El 24% viu en llars rellogades o facilitades gratuïtament per altres persones o institucions.
Segons els territoris en els quals es trobin, les persones migrants en situació administrativa irregular tenen moltes dificultats per a accedir a l’atenció sanitària: el 12% viu en una llar amb alguna persona sense cobertura, i més de la meitat (57%) ho fan en llars amb problemes econòmics que els obliga a renunciar a la compra d’uns certs medicaments, dietes o tractaments mèdics.
