El Museu Morera de Lleida inaugura aquest dijous una exposició dedicada al Club 49 que aplega en un sol espai prop de 300 objectes que documenten i apropen al públic l’extensa activitat artística que aquesta agrupació de petits burgesos catalans va portar a terme entre el 1949 i el 1970. Entre altres, l’exposició compta amb obres d’artistes del país de renom, com Joan Miró, Joan Brossa o Antoni Tàpies, i també d’internacionals, com Jackson Pollock o el músic Louis Armstrong. A través de materials d’època, fotografies, obres i arts gràfiques, el museu lleidatà reconstrueix les passes d’aquest grup que va impulsar la renovació artística i cultural en ple franquisme. La mostra es pot visitar fins al 31 de gener.
El Club 49 agrupava petits burgesos catalans i va néixer amb l’objectiu de promoure les diferents manifestacions d’art contemporani com a contra resposta a «la negritud paisatgística, tradicionalista, carrinclona i reaccionària de l’art del franquisme», ha explicat un dels comissaris de la mostra, Joan M. Minguet.
A diferència dels Amics de l’Art Nou (Adlan) que van difondre la cultura entre 1932 i 1936, el Club 49 es va caracteritzar per buscar la modernitat als diferents camps artístics que hi havia més enllà de la pintura, com és la dansa, el teatre i, sobretot, la música amb concerts de compositors moderns i d’algunes de les figures internacionals més importants del jazz.
De fet, la diversitat de manifestacions artístiques ha sigut un dels principals reptes a l’hora de crear l’exposició del Museu Morera, ha explicat la també comissària de la mostra, Muriel Gómez, que ha indicat que entre les peces que s’hi poden veure hi ha pintures, escultures, material gràfic de l’època, fotografies i peces audiovisuals.
La mostra porta per nom ‘Club 49. La modernitat vigilada (1949-1970)’, ja que, segons ha explicat Minguet, bona part de les més de cinc-centes activitats que l’agrupació va organitzar al llarg de dues dècades es van portar a terme «més o menys en clandestinitat». «Era una modernitat vigilada perquè el règim franquista et deixava fer fins a un cert punt», ha explicat.
Per la seva part, el director del Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Jesús Navarro, ha explicat que la mostra es complementarà amb altres actes per «donar cabuda precisament a aquests altres llenguatges artístics que són difícils d’encabir en l’exposició», com ara audicions de jazz i una mostra de dansa contemporània.
Navarro també ha destacat que es tracta d’una mostra «molt important» per a l’equipament, ja que demostra el seu paper com a «institució cultural del país» i en una exposició «molt ambiciosa» que reuneix obres de rellevància nacional i internacional i que, a més, recupera la història d’una de les agrupacions artístiques més rellevants durant la postguerra.
