El Museu de Lleida ha inaugurat l’exposició ‘Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval’, un projecte que convida a descobrir objectes de l’edat mitjana a Catalunya i la seva vehiculació espiritual. D’aquesta manera, fins al 14 de juny el públic podrà observar una trentena de peces pròpies com relíquies, escultures, imatges pintades, objectes de metall, pergamins o peces de cristall que van actuar com a vies de vinculació entre l’ésser humà i Déu. Es tracta de la primera exposició col·laborativa impulsada per quatre equipaments de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya (XMAC) en una iniciativa en què els museus comparteixen concepte i museografia.
Tot i que moltes de les peces exposades són objectes de luxe, d’elaborada factura o d’una gran sensibilitat artística, en origen no van ser concebudes com a obres d’art, sinó com a instruments del culte i la vida quotidiana. Per això, la mostra posa l’accent en la funció espiritual i simbòlica dels objectes, més que en el seu valor estètic. En aquest sentit, s’hi exposen una trentena d’objectes entre escultures, calzes, píxides, hostiers i retaules, entre altres, molts dels quals no es mostren al públic de forma habitual.
Precisament, un dels comissaris de l’exposició, Albert Velasco, ha explicat que visitar la mostra “és una oportunitat per veure peces que normalment no es poden veure” i ha posat d’exemple la Mare de Déu dels Fillols, exposada a l’església de Sant Llorenç. “És una de les obres més emblemàtiques de la Seu Vella i ara el públic ara la podrà veure amb una proximitat inèdita”, ha apuntat. Alguns dels objectes de la mostra han estat intervinguts, restaurats i documentats de manera més acurada amb motiu de la seva exposició.
La mostra està organitzada pel Museu de Lleida, el MEV Museu d’Art Medieval, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu d’Art de Girona amb el suport de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. En el marc de l’exposició, aquests quatre equipaments no comparteixen els objectes exposats, ja que es tracta d’obres de fons propi, tot i que sí que comparteixen concepte i museografia. Segons la directora del Museu de Lleida, Clara Arbués, es tracta d’una de les “virtuts” de la mostra. “Penseu que fer una exposició entre quatre museus és complex perquè hi ha uns costos de transport i manipulació d’obres important. Aquí hem convertit una dificultat en una virtut i en comptes de moure peces, movem el mobiliari que acompanya l’exposició i cada museu pot participar-hi amb els seus propis objectes”, ha explicat.
Sis àmbits
En un primer àmbit, l’exposició construeix el seu relat a partir de la dimensió sensorial i dels ‘Cinc sentits’; en un segon a través del ‘Llenguatge de la matèria’, amb pergamins, vidres, pedra o fusta; en el tercer a partir del ‘Cos i l’ànima’ on s’incideix en la idea cristiana que la divinitat pren cos en alguns dels rituals o en tot allò que té a veure amb el cos, com les relíquies; el quart àmbit, ‘Finestres del cel’, es relaciona amb la representació de la divinitat; el cinquè ‘Conviure amb el sagrat’ explica com algunes representacions de les divinitats es transportaren a l’àmbit domèstic; mentre que el sisè, ‘Instruments transculturals’, presenten peces de terres llunyanes que s’acabaven vinculant a usos religiosos.
Activitats complementàries
El Museu de Lleida també ha organitzat un seguit d’activitats complementàries que inclouen visites comentades, tallers familiars i un concert-conferència. Així mateix, també es treballa en el projecte ‘Instruments de l’ànima a Lleida avui’ que es desplegarà durant la tardor del 2026 a tota la ciutat. El projecte pretén involucrar institucions, entitats i confessions i sota el comissariat de Glòria Picazo i la col·laboració del Centre d’Art la Panera, compta amb la participació dels artistes Alba Cros, Diego Paonessa, Laura Llaneli, Paula Artés i Albert Potrony.
