Azadeh Khajehnasiri viu a Lleida des de fa uns anys i és pintora. A Teherán va participar en diverses protestes per exigir llibertats al seu país i la seva germana fins i tot va estar dos mesos a presó fa uns anys pel mateix motiu (durant dos dies la van buscar per morgues i hospitals sense que ningú els digués res). Ara, des de Lleida, afirma que no li agrada la guerra però que està satisfeta que hagi “caigut el dictador” i afirma que “al final l’Iran serà lliure”.
Aquesta iraniana afincada a Lleida explica que després de les protestes del mes de gener, quan milers de joves iranians van sortir al carrer reclamant llibertat, el règim va matar milers de persones. Afirma que des que els bombardejos van acabar amb la vida de l’aiatolà Khamenei, líder suprem del país, hi ha gent que ha sortit a lamentar-se’n als carrers però afirma “ells poden sortir lliurement, nosaltres no i som molts més encara”. Azadeh diu que l’acció que han perpetrat els Estats Units i Israel ajudarà a fer “la regió més calmada del món” perquè afirma que al capdavall era Iran la qui recolzava “els radicals” i a grups com Hamàs. “El futur serà més tranquil”, afirma.
Sobre el rol que pot jugar en un futur el fill del Sha de Pèrsia, Reza Pahlavi, diu que és optimista en aquest sentit perquè “no vol tornar com un rei sino que vol una transició cap a la democràcia”. Afirma que “ara estem contents” i insta el món a preguntar-se per què molts iranians prefereixen l’atac d’un altre país per salvar el propi país”. Per això conclou que “el pitjor sistema és el dels aiatolàs” i cita per exemplificar-ho uns versos de Bertold Brecht: “El moment més bonic de la història és quan cau un dictador”.
