Després d’una primera experiència, vaig adonar-me que les apps de cites són com el mite de la caverna: només hi veus ombres que poc s’assemblen a la persona real. Però el que més em preocupa és que les persones hi deixem de tenir valor, perquè esdevenim un producte de consum que es pot descartar amb un next o un missatge sense resposta. Vaig fer el que fa tothom: congelar l’aplicació jurant que no hi tornaria mai més. Dos mesos després ja havia tornat a fer match amb un danès que em va encandilar pel seu català exquisit. No vam arribar a la segona cita: es va enfurismar perquè un dia no li vaig respondre un WhatsApp sobre què havia dinat, i el vaig haver de censurar. Vist com funciona aquest món, gairebé entenc la seva desesperació: la poca seriositat de la gent va acabar alimentant la seva desconfiança.
Sessió: No iniciada
