“L’Antoni Guillaumet, que havia lluitat amb tanta força contra els carlins durant la primera guerra, ara lluitava al seu costat. El 24 d’agost, amb el crit de República!, aixecava una partida d’uns setze homes que actuava per la serra del Montsec. D’ell deien que era un subjecte d’idees progressistes exagerades”. I consagrat, segons relata el Felip Gallart. L’Antoni Guillaumet, que es deia igual que mon pare però que evidentment no ho era, va néixer a Camarasa, d’on prové la meva rama familiar. Era el segle XIX i va ser capità dels liberals. Em diu l’escriptor d’Artesa de Lleida (i me’n porta documentació) que era un tio del morro fort i que n’havia fet de molt grosses contra els carlins. Poc es podia pensar que un descendent seu seria carlista. També es deia Antoni Guillaumet, era el meu besavi i a casa encara en guarden les ensenyes. Tenia un parell d’autocars i un hostal (era de Cal Hostaler) i tot i ser de Camarasa s’havia casat a la Sentiu. Com que a les eleccions del 1931 va ser apoderat per les dretes un cop arribada la guerra els del comitè van voler passar comptes. La gent que s’havia fet amb el poder a Camarasa el va venir a buscar per matar-lo però els del comitè local el van avisar i es va poder escapar (més endavant el padrí Francisco també es va canviar de bàndol). Va fugir i es va unir al Tercio de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat. Al tornar, victoriós, es va proclamar alcalde de la Sentiu però es va enfrontar a un consell de guerra. M’explica el Felip Gallart que segurament li van fer perquè havia estat massa indulgent amb algun comunista a qui hauria facilitat la tornada al poble. A l’altra banda familiar, la Pijuan, també hi va haver sarau però per imperatiu legal. Tinc entès que no eren tant del morro fort com els Guillaumet però no es van poder escapar d’anar al front. El Jaume Pijuan Palomés, besavi per part de mare, va anar a la guerra de Cuba. M’expliquen que va tornar amb els braços trencats i fet una calamitat. Era d’Artesa de Segre i un veí adinerat li va comprar la mili. És a dir, enlloc d’anar a quintes a lluitar per Espanya hi va fer anar el meu parent. Al padrí, el Jaume Pijuan Armengol, també li va tocar fer la guerra. Amb els republicans però sense cap ínfula política. Era un home bo i al caure presoner al front de l’Ebre es va passar uns quants anys al camp de concentració de Burgos. Una putada, vaja. Ara bé. Va tenir més sort que el seu cunyat, germà de ma padrina, perquè el José Ribas Alegre va morir al Merengue amb els de la lleva del Biberó. N’hi ha per fer un llibre. Potser el faré algun dia.
Sessió: No iniciada
