Les espardenyes no me les tragueu que he d’anar a trepitjar creus gammades. M’agrada l’11 de setembre calçar-me les envetades. Moltes vegades les duc i ho faig com una declaració d’intencions. La cultura i la llengua són signe identitari a casa nostra, vinculo qui soc a través del pensament en català. Més enllà de l’institucional i com a celebració pròpia i festiva també m’agrada anar a la plaça a ballar sardanes: Una acció que faig greu, intento no trepitjar mai ningú, que el primer aire m’agafi entonada. Aquest any he viscut la diada com una festa, al meu poble, sense haver de justificar res. Quin descans, tu. Un espai amable, aglutinador i inclusiu. M’ha semblat un exemple de fer les coses bé i només em queda dir: Visca els pobles!
