El mercat setmanal del Pont de Suert té 160 anys d’història (els primers documents parlen de 1855) i ha ocupat diversos espais de la població, fins i tot ha canviat de dia de celebració, però sempre ha sigut l’eix vertebrador de la vida del poble, el cor de la seva activitat socio-econòmica.
Tothom ha anat alguna vegada o va sovint al mercat del Pont. Tothom hi ha comprat algun producte o n’és client habitual, faci fred o calor, plogui o nevi, sigui dia feiner o festiu. Primer se celebrava en diumenge i després va passar a celebrar-se en divendres, sempre a l’aire lliure. L’horari sempre és de les 8 a les 14 hores. La nit abans ja arriben molts paradistes i s’instal·len i l’endemà comencen a muntar a partir de les 7. La zona queda reservada a les parades i es prohibeix l’estacionament i circulació de vehicles previ avís de l’Ajuntament.
La primera ubicació va ser el carrer major, després es va traslladar a la plaça Mercadal i finalment al carrer Canaleta i Ciutat de Lleida, on segueix ara. Puntualment, i durant el període de la Covid, el mercat es va ubicar al carrer Salencar. Hi ha paradistes que fa més de 30 anys que posen la seva parada al mercat del Pont, alguns pertanyen a vàries generacions de firaires el negoci dels quals ha passat de pares a fills i nets. El màxim de parades que va arribar a acollir el mercat va ser de 50. De vegades hi havia baralles per ocupar els millors llocs del mercat, després es van adjudicar per antiguitat. En l’actualitat n’hi ha una quinzena. Els preus per metre de parada també han augmentat. La majoria de paradistes es coneixen i coincideixen en tots els mercats setmanals del Pirineu (dilluns Tremp, dimarts Sort, dimecres Pobla de Segur, dijous Vielha, divendres El Pont de Suert i dissabte La Seu d’Urgell). Els temps han canviat, les vendes on line han fet mal també als mercats de poble però resisteixen com alguns comerços familiars petits. Alguns s’han adaptat als nous temps i ofereixen venda on line. Altres prefereixen potenciar la venda de proximitat amb ofertes immillorables i el tracte humà amb els clients de tota la vida o les noves generacions de compradors del poble. La qualitat dels productes i la possibilitat de canviar-los fan del mercat del Pont de Suert un petit refugi de consum responsable en la voràgine actual. A més d’alimentació es poden comprar productes de lleure i cultura, tèxtil i moda, equipament de la llar i personal.
El mercat del Pont està considerat no sedentari perquè és ambulant i la majoria de paradistes són autònoms tot i que també hi ha assalariats i societats limitades. La gestió del mercat és municipal i està regulada des de fa anys per l’Ajuntament del Pont. La distribució, vigilància, compliment de la llei, cobrament de taxes i neteja, corren a càrrec dels serveis municipals. Antigament, al Pont, com a la resta de mercats de poble, molts paradistes eren persones que desenvolupaven el seu ofici al carrer i muntaven la parada davant del seu taller o casa.
Un dels que més sap del mercat del Pont és el durant molts anys agutzil del poble i actualment jubilat, Josep Riu, que recorda els canvis que ha anat experimentant el mercat, com ara les diferències entre el mercat a l’hivern i l’estiu. Mentre a l’hivern es reduïa el nombre de parades, a l’estiu n’apareixien de noves.
Gemma Colom va fer un treball de recerca del mercat del Pont des de la vessant històrica, social i econòmica, on situava el mercat del Pont com a punt de trobada de tota la comarca de l’Alta Ribagorça i també de la Ribagorça aragonesa. És l’epicentre de relacions humanes per excel·lència, un lloc on quedar per parlar, fer tractes o compartir converses i experiències. Els dos fets socialment més remarcables a la zona són els mercats i els funerals, és on va tothom i on es troba la gent, fins i tot la que fa temps que no veus. Colom explica que el dret de fer mercat al Pont el van concedir el baró d’Erill i l’abat del Monestir de Lavaix i que va néixer en una cruïlla de camins que era com va néixer El Pont de Suert. Originàriament el mercat era també fira ramadera i agrícola i s’hi feien transaccions. El mercat com a cita setmanal va començar a celebrar-se el 1855 els diumenges i s’hi venien les carns i verdures dels corrals i horts dels autòctons, i era una eina d’intercanvi per als veïns i gents de pas cap a França o el sud. El canvi de la plaça Mercadal al carrer Canaleta es va produir el 1978 i cap als anys 90 es va traslladar al carrer Ciutat de Lleida. El canvi de diumenge a divendres es va produir als anys 80, d’acord amb el canvi d’hàbits dels compradors, que ja no compraven en diumenge i preferien comprar en dia feiner.
Els divendres a l’Alta Ribagorça són bàsicament els dies de mercat a Pont, fet que incrementa el nombre d’usuaris a altres establiments i organismes oficials, com oficines bancàries, CAP, Consell Comarcal, Mossos, etc, de la capital de la comarca aprofitant que van al mercat. Parlant amb els paradistes més antics, que fa més de 30 anys que venen al mercat del Pont, podem adonar-nos de la vinculació no només econòmica amb el poble, sinó també emocional amb l’entorn i la seva gent. El mercat és com una segona casa per a ells, treballadors de vida ambulant. La clientela els coneix com si fossin de la família i confien plenament en els seus consells i productes. Els bars del voltant del mercat també formen part de la història de les parades. Als bars hi esmorzen i dinen paradistes i clients, són testimonis de l’anar i venir d’uns i altres. Al mercat també hi tenen cabuda petits productors de la comarca i és escenari en campanya electoral de visites de polítics i autoritats. Tothom es passeja pel mercat encara que no compri. Sempre hi ha alguna cosa que et sorprèn, que et recorda vells temps, que t’anima o engresca, que et convida a consumir amb calma i la confiança d’abans.
No cal dir que una visita al mercat del Pont mereix també una aproximació al casc antic del poble, situat a pocs metres i de fàcil accés. Es pot visitar el Palau Abacial, actual Arxiu Comarcal, l’església vella que acull la col·lecció d’art sacre i els carrers del nucli vell, que conformen el lloc on al principi s’havia celebrat el mercat, carrers plens d’història on s’hi pares l’orella en silenci es poden sentir les veus dels avantpassats feinejant i mercadejant en un món molt diferent al nostre. Un món que ha quedat encerclat entre els murs, balcons i finestres d’un barri que torna a ser mercat un dia a l’any, el de la Fira de la Girella del Pont de Suert, en que paradistes d’artesania de tot tipus ocupen els racons del casc antic rememorant els oficis i la història.
