L’entrenador del Barça va dir dissabte que no miraria el partit del Madrid perquè tenia entrades per a l’espectacle d’El Mago Pop. Semblava una alternativa interessant per a una tarda de diumenge, però el pla se li’n va anar en orris quan el teatre Victòria va anunciar que suspenia la funció d’ahir. Flick ha tingut sort, però, i ho puc dir per experiència. Amb la família, també vam pensar que anar a veure El Mago Pop era una bona proposta per a un dia festiu. L’ocasió s’esqueia aquest Primer de Maig, així que divendres vam anar a Barcelona a gaudir d’un l’il·lusionista avalat pel seu èxit a Broadway. La funció comença amb 13 minuts de retard. Temps per acomodar –penses– els espectadors que fan tard. Un membre de l’equip fa la presentació –en castellà– i demana implicació del públic perquè la funció serà enregistrada. Ovacions i crits i la gent entregada. Apareix –literalment– El Mago Pop, fa un breu truc de màgia, saluda i se’n va corrent cap al basckstage. De sobte, projecten un missatge comunicant que l’espectacle s’ha aturat per problemes tècnics. Passen els minuts i surten dos membres de l’staff dient que la funció se suspèn perquè l’accident d’un membre de l’equip no assegura els criteris tècnics de l’espectacle i que ens tornaran els diners. Dos minuts de funció i tornada cap a Lleida. Un cop a casa i superat el desencís, llegeixo a les xarxes testimonis de situacions iguals a l’abril i al desembre passat. Encara no sé si El Mago Pop és un gran il·lusionista, però, amb aquests antecedents, diria que és un mag hàbilment esmunyedís.
Sessió: No iniciada
