El retorn de Puigdemont no deixarà per a la història res a imitar. Això sí: ocuparà moltes pàgines del teatre d’encanteri. No entenc la jugada de Carles Puigdemont. El pla inicial de tornar a Catalunya per assistir al ple d’investidura i assumir una detenció pactada, tenia lògica. Era molt defensable que la llei d’amnistia també inclou la malversació, amb la qual cosa Puigdemont podia sortir-se’n sense trepitjar la presó ni de manera provisional. Però l’inesperat canvi de guió, amb una desaparició com si fos el Mago Pop, obre un nou front de conflicte. És això el que es busca? D’entrada, s’ha aconseguit alterar el ple d’investidura, molestar els ciutadans amb controls a les carreteres i obrir nous fronts judicials. A banda de perjudicar greument la imatge de la policia autonòmica. Què pretén Junts? El perfil sociològic dels votants de Junts és de gent arrauxada? No havíem quedat que Junts és l’hereva del món convergent, prodigi del catalanisme assenyat? Què aconseguirà Junts amb tot el xou que van muntar ahir? Només està clar que Puigdemont, si compleix la promesa de deixar la política, podrà dedicar-se als espectacles d’escapisme.
Sessió: No iniciada
