L’estiu queda enrere i hem tornat a la rutina, als horaris i a les presses. Però, un cop immersos de nou en la voràgine del dia a dia, oblidem sovint que el veritable luxe és el temps: un recurs que (de moment) no es pot comprar ni acumular. El temps és finit i, per això, preciós. Allò que fem amb ell —estudiar, treballar, compartir-lo amb els qui més estimem— és el que acabarà definint la nostra vida. M’hi han fet pensar les reflexions del professor de psicologia social David Lois, expert en mobilitat, que assegura que la major pèrdua de temps són els embussos. No he fet números, però el que invertim a arribar a la feina, a l’escola o al metge pot acabar sent una part considerable de la nostra vida.
Sessió: No iniciada
