El Lleida Llista Blava va escriure una altra pàgina en lletres d’or en la seva història i es va classificar per a jugar la seva primera final de Copa de Rei després derrotar al Noia per 2-1 en un partit igualadíssim en què l’actuació de Matí Zapater (18 aturades) i Darío Giménez en atac (dos gols) van arrodonir l’extraordinari treball de tot l’equip.
L’inici de la final va tenir un ritme trepidant amb un Noia que va disposar de les primeres oportunitats davant un Zapater que començava a aixecar un mur a la seva porteria.
La resposta lleidatana arribava en un xut de Miguélez que tocava al pal i posteriorment neutralitzava Roca. També el pal, en aquest cas de la porteria del Llista, evitava el gol de Morales pel Noia i el mateix jugador ho intentava poc després amb un llançament que Zapater tocava el just perquè la bola acabés estavellant-se en el travesser.
Tot i que les millors ocasions eren pel Noia, l’encarregat d’obrir el marcador seria el Lleida. Darío Giménez executava un tir des de fora l’àrea davant un núvol de jugadors i la bola acabava entrant en la porteria d’un Roca que fins al moment també s’havia mostrat inexpugnable.
El gol dels lleidatans va fer que el Noia augmentés la pressió i el ritme, però l’empat va arribar en una genialitat de Jordi Bargalló. El jugador, de 45 anys i que aquesta setmana ha anunciat la seva retirada un cop acabi la temporada, va controlar la bola a la banda i es va inventar una penetració fent-la botar a terra per superar a Zapater i establir l’1-1 amb el qual es va arribar al descans.
El segon temps va ser diferent. Almenys en el seu inici. Llista i Noia intentaven controlar més el joc i el dinamisme de la primera part donava pas a uns atacs més estàtics i sense arriscar gaire.
En aquest escenari, les millors oportunitats van tornar a ser pel Noia, però l’excel·lent treballa defensiu de l’equip lleidatà i les intervencions de Zapater van evitar el gol del rival un cop i un altre. Així, on no arribava el porter apareixia l’estic de Badia per treure un perillós xut de Bargalló.
Amb el pas dels minuts va aparèixer el cansament i el partit va embogir. I aquí va ser el Llista qui en va treure profit. Un llançament llunyà de Badia quan només quedaven vuit minuts de partit el va tocar el just Giménez per anotar el 2-1 en una acció molt protestada pel Noia, però que va acabar pujant al marcador.
Un minut després, Torres va disposar d’una falta directa per intentar sentenciar, però Roca la va aturar. A partir d’aquí la semifinal es va convertir en un exercici de supervivència del quadre lleidatà on fins i tot Bargalló va enviar una bola al pal en el darrer atac del Noia, però el Llista va sobreviure i avui lluitarà per aixecar la primera Copa de la seva història davant el Reus, que va superar al Liceo en l’altra semifinal.
