El concurs de creditors del Lleida CF ja és una realitat. El Jutjat Mercantil de Lleida ha admès a tràmit la sol·licitud de concurs voluntari presentada pel club de la capital del Segrià i, d’aquesta forma, s’obre el procés que dirimirà si l’entitat és capaç d’ordenar i establir un pla de pagaments per a afrontar els seus deutes, o bé ha d’encaminar-se a la liquidació definitiva.
En els pròxims dies el club informarà sobre l’inici de la campanya d’abonaments, segons va avançar ahir també el Lleida. L’entitat pot fer ara aquest pas, ja que el concurs paralitza, mentre estigui en vigor, els embargaments i reclamacions que pesen sobre el club i, per tant, els ingressos han de poder destinar-se a les despeses corrents en lloc d’anar directament a satisfer deutes.
La sol·licitud del concurs es va presentar a inicis del mes de juliol i s’ha anomenat Luis Alberto Mir, d’Advocats Centre Gestor, com a administrador concursal. A banda dels abonaments, el Lleida també gestionarà els diners de les entrades, la botiga o els serveis de restauració en el camp.
A partir d’aquí, la llei concursal estableix unes fases i l’objectiu final, segons van explicar fonts enteses, és que els creditors votin el conveni final de reestructuració del deute. Si no el voten, però, es va a liquidació.
Abans d’això, el primer que farà el Lleida és demanar al jutge que habiliti 8 o 10 dies d’agost per a complir amb diferents tràmits, com ara donar d’alta les fitxes dels futbolistes. Després es notificarà per carta el procés als creditors i el club tindrà dos mesos per a presentar el pla de viabilitat per a aquesta temporada. Fonts pròximes van explicar que aquest procés es vol agilitzar al màxim, no esgotant el setembre, i que, a priori, el Lleida, com ha dit, ho té cobert.
El moll de l’os del concurs, però, és el deute amb Hisenda i la Seguretat Social. Es tracta de dos creditors especials que, per llei i a diferència dels altres, no poden fer quitances ni esperes. Això fa que s’hagi de buscar altres solucions. L’elevat volum d’aquest deute públic complica les negociacions, que ha de fer el Lleida, no l’administrador.
El concurs de creditors es pot allargar fins que els ingressos i els deutes estiguin equilibrats i es pugui complir amb els pagaments corrents i la liquidació del deute. El camí no és fàcil.
