El Servei de Laboratori Forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ha duplicat en els darrers nou anys els casos analitzats, arribant el 2025 a 6.733 casos. Es tracta d’un rècord d’activitat que consolida una dinàmica iniciada a partir del 2022. També va registrar el nombre més elevat d’agressions sexuals fins al moment, amb 1.394 expedients, un 9,2% més que el 2024 (1.276) i quatre vegades més que el 2016 (339). D’altra banda, el director de l’organisme, Eneko Barberia, ha explicat que l’equipament disposa, des de fa dos anys, d’una maquinària que “segurament és la més innovadora que es pot tenir a la toxicologia forense” per detectar més substàncies i en quantitats més petites i també de noves.
En aquesta darrera dècada l’activitat del laboratori ha passat de 3.324 casos el 2016 a 6.733, un increment que “s’ha notat molt”, especialment després de la pandèmia, ha valorat Barberia. De fet, des del 2022 (6.055) ha crescut un 11,2% i el director de l’IMLCFC ho ha vinculat a “l’augment de les autòpsies i atencions forenses a les víctimes de violència sexual”. Durant el 2025, el laboratori va gestionar 5.711 estudis toxicològics, 1.661 de biològics i 1.480 de bioquímics.
Per una altra part, l’òrgan forense va analitzar un volum de 10.896 mostres el 2025, de les quals 4.095 van ser de sang, 2.522 d’orina o rentats vesicals, 1.212 d’humor vitri i 1.073 bilis, entre d’altres. La cap del servei, Geli Gallego, ha puntualitzat que “normalment els casos tenen un nombre variable de mostres” i que depenen “de les circumstàncies i complexitat” de l’expedient. Per aquest motiu, ha indicat que d’un mateix cas pot ser que “se’n recullin a la vegada de toxicologia i biologia”.
Agressions sexuals
El director de l’IMLCFC també ha fet èmfasi en la crescuda d’agressions sexuals amb 1.394 el 2025, la xifra més elevada de la sèrie, de les quals 653 han suposat estudis toxicològics. Gallego ha concretat que d’aquestes, 299 “hi havia sospita de submissió química”. La cap del servei ha indicat que les substàncies que es detecten «més freqüentment” en aquestes situacions són cànnabis, alcohol i benzodiazepines.
El responsable de la institució ha remarcat la importància que les víctimes vagin “com més aviat millor” a un centre sanitari per poder recollir mostres. “Permet detectar, de manera més precoç, qualsevol substància”, ha argumentat Barberia, tot i que ha matisat que és “conscient” de la situació i l’estat de la persona afectada.
Nous aparells
El Servei de Laboratori Forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya va tancar el 2025 havent posat a punt els nous aparells adquirits el 2024. Es tracta de tecnologia d’última generació que millora la detecció i quantificació de drogues emergents a la sang i l’orina, i única a l’estat espanyol. Precisament, Gallego ha posat l’accent en el fet que permet la identificació de “substàncies en concentracions molt petites”.
La cap del laboratori ha justificat la importància d’observar la quantitat, perquè “hi ha tòxics que en certes concentracions no produeixen dany al cos i en d’altres que sí”. Gallego ha concretat que els nous dispositius poden trobar una cinquantena de substàncies que fins ara no es podien localitzar com, per exemple, psicoactius emergents. “Malgrat que no són consumides de manera tan estesa com les [drogues] clàssiques, van acompanyades de problemes toxicològics”, ha insistit.
Tot i aquesta innovació tecnològica, el director de l’Institut de Medicina Legal ha reconegut que “s’està treballant per reforçar” el personal de laboratori, ja que aquest increment de l’activitat requereix més mà d’obra. El servei aquest estiu compta amb la incorporació d’un químic i fa que siguin un total de 14 treballadors (en global a la institució hi treballen més de 400 persones entre metges forenses; tècnics de laboratori i analistes; facultatius químics; auxiliars especialitzats i administració).
Reivindicació de l’institut
El director de l’IMLCFC ha reivindicat el paper d’aquest organisme, que depèn del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica: “Fa al voltant de 115.000 actuacions a l’any, no només fa autòpsies”. Precisament, sobre la necròpsia ha recalcat que en són 4.500 i això vol dir que “la resta” de les feines tenen a veure amb “persones vives” com ara violència sexual o lesions, entre d’altres. “Va més enllà”, ha reblat Barberia i, a la vegada, ha recordat el “servei transversal” d’aquest laboratori forense.
En aquest sentit, també ha posat en relleu la col·laboració amb el Servei Català de Trànsit (SCT) i amb l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Això ha permès determinar que dels 215 casos examinats de les 233 víctimes mortals en accidents de trànsit a les carreteres catalanes durant l’any passat, un 36,4% presentaven alcohol, drogues d’abús o psicofàrmacs.
