El Jutjat de Primera Instància número 6 (mercantil) de Lleida ha perdonat un deute de 145.000 euros a un veí de la capital del Segrià, T. M. S. M., que es va veure immers en una situació d’insolvència en haver de tancar la seva empresa perquè un dels seus clients principals no li va pagar les seves factures i per a continuar endavant va començar a sol·licitar préstecs, als quals no va poder fer front, i per tant no va poder remuntar la situació. D’aquesta manera, el jutge aplica la Llei de la Segona Oportunitat al client de Bergadà Associats i li exonera del passiu insatisfet.
Quant als fets, tal com s’ha esmentat, l’home era administrador d’una empresa de venda de roba de treball i equips de protecció individual. Durant els primers anys el negoci era rendible i a l’ésser un nínxol especialitzat les expectatives de futur eren positives. Un dels principals clients als quals proveïa va entrar en insolvència i va deixar de pagar factures pendents.
En tractar-se d’un petit negoci no existien suficients recursos per a poder cobrir les obligacions que tenia adquirides, entre elles les de deute públic. Amb la intenció de posar al dia la situació econòmica empresària i per a poder obrir-se a un nou mercat, i així aconseguir nous clients, va sol·licitar finançament, la qual va ser avalada personalment.
“L’empresa va funcionar durant 12 anys i quan no vaig cobrar això d’aquella empresa tot es va començar a enfonsar, ja que vaig rebre un mal assessorament. Ja no vaig remuntar i em van fer mal les paraules d’un conegut, que em va manifestar que havia mort d’èxit”, comenta el client. Així, al final va tancar després d’aguantar quatre anys dolents i d’invertir tots els seus estalvis en aquest negoci.
Així mateix, també recorda que, “a causa d’aquesta situació, un dia era a la botiga, em va donar un atac d’ansietat i vaig caure desplomat. Sort que va entrar un client i em va trobar. Ràpidament, em van portar a l’Hospital Arnau de Vilanova i allí em van dir que tot era fruit del que estava vivint. Sempre he tingut molta dedicació a l’esport, però llavors vaig entrar en un bucle de mals horaris, mala alimentació i moltes preocupacions, generats per l’estrès”.
Finalment, i després de no poder reflotar el negoci, busco treball com a assalariat per a poder cobrir els deutes que havia assumit. Cal dir que per part de la TGSS i Hisenda li van ser derivades responsabilitats dels deutes impagats. Paral·lelament, també les crides dels bancs van ser una constant. “Per sort, la meva parella m’ha ajudat molt a tirar endavant”, exposa el client.
